PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Demà passat es sorteja el “Gordo” de Nadal, la loteria més participativa,
no tant pels premis, sinó pel tot el que mou tot darrera.
La història ve de fa una mica més de dos-cents anys i sobre tot, es
mitifica en l’època fosca de dictadura on el joc estava prohibit i aquest
sorteig, juntament amb el del “Niño” de Reis i l’ajuda dels “cupons del cecs”
era la única manera de somniar en una millora econòmica de forma ràpida o, si
més no, una ajuda per passar les festes.
La màgia d’aquest sorteig ve envoltada també per la cantarella repetitiva i
un pèl repel·lent dels nens uniformats, la llarga durada i la llista
interminable de números premiats, altrament anomenats “pedrea”, que omplen
històricament un parell de pàgines dels diaris, al dia següent.
I les imatges dels agraciats, bevent cava calent de bon mati en gots de
plàstic o directament de la ampolla, desbordants d’alegria com si haguessin
rebut la solució econòmica de les seves vides, quan sovint no és així, ni de
bon tros.
Avui dia proliferen les loteries, com a nostra “Grossa”, les europees,
setmanals o diàries, els “rasca-rasca” i un munt, que ara mateix son incapaç de
relacionar i que aporten, segons sembla, premis molt més importants que la que
es celebra aquest dijous.
Però ja sigui pel sentit participatiu, per la tradició heretada o per la
proximitat de les dates nadalenques, el “Gordo” segueix essent el Rei.
Com a regal, per compartir amb la colla d’amics, els del gimnàs, la feina,
els clients, o la família i, sobre tot, pel que suposa en les entitats que
emeten participacions.
Els que no som gaire avesats al joc i en prou feines coneixem els sortejos,
quan arriba Nadal, ens omplim les butxaques de butlletes, tot i que sigui de
petites quantitats, per ajudar les entitats.
A aquestes associacions i clubs, els suposa una fons d’ingressos, sovint
directes per la petita part que es guarden de cada participació, però sobre
tot, el que desitgen és que els tornin els cèntims o que el premi sigui tan minso
que els que hi hem jugat no gosem anar a recollir-lo per la poca quantitat que
ens correspondria i que, d’aquesta manera, l’import íntegre del premi quedi a
les seves arques.
Així que aquest any, com els anteriors, el meu desig és que em toqui la
loteria, però, a ser possible, un premi menor.
No obstant això, per molt llarga que sigui la llista de números agraciats i
per molt que hi juguem, difícilment sortirem de pobres i en acabat el sorteig
entonarem la frase més repetida històricament els dies 22 de desembre i que no és
altra que “el més important és tenir salut”. Ben cert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada