RAMBLEJAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Em sorprèn que al escriure el verb “ramblejar” en aquest document, no quedi subratllat en vermell advertint-me que estic escrivint un barbarisme i que l’acció que descriu no existeix.

Per això, obro l’antiga Enciclopèdia Catalana, que dorm tranquil·la, des de fa anys, en un prestatge de casa i entre la pols de les seves pàgines groguenques veig que efectivament, fa referencia a “passejar per la Rambla”, aquesta acció tant nostrada i que els figuerencs vàrem conjugar en la primera persona del plural del present de l’indicatiu fins que el nou segle i sobre tot les noves costums, ens ha fet canviar el temps verbal pel pretèrit que, com passa de vegades, sol ser imperfecte.

Als més joves i als nous vinguts explicaré, -tot i que dubto que cap dels dos col·lectius llegeixin massa aquestes lletres-, que ramblejar a Figueres, no consistia només en l’acció que descriu la vella enciclopèdia i que pot donar a entendre que el passeig era efímer i esporàdic, sinó que era una activitat massiva i en bucle, que podria durar hores i tant absurda com anar pujant i baixant sense fi, amb l’objectiu bàsic d’observar i deixar-se veure, de tafanejar.

Uns feien la volta, en arribar al final, sobre si mateixos, altres amb volta llarga com si fos un circuit i els més mandrosos, preferien llogar una cadira i veure’ls passar.

Res diferent a les actuals xarxes socials, criticar en veu baixa, acostar-nos a aquella noia tant bufona, saber qui és aquell noi que no havíem vist mai, assabentar-se que aquells han començat a festejar, i preguntar-nos com s’ho ha fet aquella per comprar-se un abric tant car.

Llavors no es publicaven les fotos, sinó que es mostraven al natural, no es posaven “likes” però les cares ho deien tot.

En poques paraules i com diu la meva mare: “Veure qui fa el cap més gros”.

Però, fos pels nous temps o pel nou paviment, el rambleig autòcton gairebé s’ha acabat i s’ha convertit en el que expressa el diccionari, un passeig esporàdic o qui hi passa per força.

Aquest proper diumenge dia 11, un grup de nostàlgics ha convocat per internet, a les 12 del migdia, la tercera “Ramblejada” general.

Volen recordar, ni que sigui durant una hora i escaig, aquella passejada surrealista i tramuntanada, per acabar fent el típic vermut en algun cafè de la mateixa Rambla.

No obstant això, val a dir que justament ara, vora Nadal, amb el mercat instal·lat, les casetes de fusta, els productes exposats, les llums, els guarniments i el bon ambient, la Rambla recupera patxoca i protagonisme, tornant-se a exhibir com la reina de ciutat que, en realitat, mai ha deixat de ser.