NO SÉ QUÈ POSAR-ME

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Estem immersos en aquella època de l’any en que, tan aviat fa caloreta quan surt el sol, com fredor, quan s’amaga.

Quan sortim de casa no sabem que posar-nos i no és estrany sentir esternuts al voltant, mentre els virus volen per l’ambient, empaitant els més dèbils.

Hi ha una tendència, clarament contrastada, de que quan arriba la tardor, malgrat que encara faci calor, si les temperatures baixen una mica, ens ve de gust sentir el toc de la màniga llarga i posar-nos peces d’abric, tot i que potser encara no caldria.

El mateix passa a la primavera que, amb els primers raigs de sol, tot i que refresqui, afloren les mànigues curtes i els vestits escotats, malgrat que, tant en un cas com en l’altre, segurament, la sensació tèrmica és la mateixa.

Com si tinguéssim pressa pels canvis.

Aquest dies, veure les diferents i variades formes de vestir de la gent pel carrer, és tot un espectacle.

Fàcilment podem distingir qui ja ha fet el “canvi d’armari”, per accedir més fàcilment a la roba de la temporada, i qui no, ja que tant aviat ens creuem amb fredelucs tapats amb bufandes i jerseis, com amb valents acalorats que conserven els polos i les sandàlies.

Tots barrejats amb els turistes, bàsicament despistats, que, malgrat la Tramuntana o la pluja, segueixen amb les seves bermudes i les xancles amb mitjons.

I és que aquest passat diumenge, sense anar més lluny, s’ha alternat l’ambient gris i plujos, amb l’escalfor del sol de migdia, amb una diferencia tèrmica de més de 10 graus.

No obstant això, la propera setmana el canvi d’hora ens posarà a lloc i farà que la nit ens abraci ben aviat, per pena d’aquells que busquen l’aire lliure, els passejos cap al tard i les terrasses de bar i per joia d’aquells que prefereixen les mengues fumejant, la manta al sofà i la calmada lectura de llibres gruixuts.

Però sabem que en pocs mesos tornarem a tenir la mateixa conversa a l’inrevés, perquè afortunadament vivim en una zona on la climatologia és cíclica, i ens aparta de la monotonia d’altres països.

I mentre no arribin les gebrades, els vidres glaçats i ens surti fum per la boca, toca vestir-nos amb el primer que ens digui la intuïció al mirar per la finestra, tot i que, al cap d’una estona, a ben segur, ens n’estarem penedim.

Per això, en aquests dies, una de les frases més repetides a les llars és “Amb aquest  temps, no sé què posar-me”.