PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
En la darrera edició d’aquest setmanari podíem llegir, en portada, la
magnífica notícia de que l’ajuntament de Figueres volia fomentar l’ús dels
vehicles elèctrics posant dos punts públics de recàrrega.
També es feia esment de la possibilitat d’adquirir dos vehicles elèctrics
per a la brigada municipal que vindrien a acompanyar les dues motocicletes que
ja disposen els tècnics i als autobusos, també elèctrics, que ja circulen.
La notícia venia associada, com no podia ser d’una altra manera, d’una
reflexió de la alcaldessa ventant-se de la decisió i d’un article d’en Francesc
Cruanyes, brillant com sempre, exaltant les magnificències i l’estalvi que això
significa, no només en carburant sinó, sobre tot, en contaminació, tant
atmosfèrica com acústica.
Algunes veus malintencionades l’han criticat, com sempre sol passar, catalogant
aquesta mesura de populista i de que només busca l’acostament del vot verd.
A mi, la veritat, m’és igual si és així, crec que es tracta d’una bona
decisió, que milloraria la qualitat de vida i que, de portes en fora, es veu
com un gran avantatge per al medi ambient.
No voldria, però, ser un esgarriacries, ni xafar la guitarra a cap
conseller ben intencionat, però aquesta practica necessita un recolzament al
darrera que depèn del govern central i aquest, com sol passar, no està per la
feina.
La explicació és que l’energia elèctrica que aquests vehicles necessiten
per funcionar ve donada per unes companyies que no escolten el clam popular i
que segueixen fabricant-la, majoritàriament, amb processos contaminants i fins
i tot perillosos.
Amb l’ajuda dels ecologistes radicals, que no volen parcs eòlics al país
del vent, ni hortes solar per no espatllar el paisatge, el govern d’un dels
països amb més sol d’Europa no facilita que ens fabriquem la nostra pròpia energia
mitjançant plaques.
Així les coses, les empreses o, en aquest cas els ajuntaments, que voldrien
invertir en energies del Sol es troben en que no la poden acumular, cosa que es
pot entendre per la gran carrega contaminant de les bateries –que, tot sigui
dit, també porten els vehicles elèctrics-, però el pitjor de tot és que tampoc els deixen
fer un “cap mas” a final de mes i pagar el diferencial entre el sobrant de la
energia auto generada i la energia consumida.
Per tot plegat és absurd que algú inverteixi quadre quartos en posar una
placa solar, fins i tot a casa seva, si al vespre, quan necessita corrent, el
sol ja s’ha amagat.
I, a més a més, sembla que estan estudiant seriosament la possibilitat de que
les empreses subministradores, puguin gravar un impost pel Sol, no fos cas que
el compte de beneficis els sortís malparat.
La senzilla explicació és que, tal com es pot comprovar fàcilment, els
consells d’administració d’aquestes empreses estan plens de ex governants que,
aquests sí, son els únics que estan, realment “endollats”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada