PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
La tecnologia actual fa que la informació corri a tanta velocitat que tenim
coneixement dels fets pràcticament de forma immediata. Els mòbils interactius i
les xarxes socials fan que, de vegades, puguem viure la noticia gairebé en
directe i amb imatges.
Aparells que, sens dubte, ajuden a facilitar la feina de l’esforçat
corresponsal de premsa, que abans havia de córrer a redactar i enviar la
crònica o fins i tot, revelar les fotografies, però que ara ho pot enviar tot al
seu mitja en pocs segons.
Edicions digitals, pàgines web, ràdios i televisions que, sens dubte, són
un escull per a la premsa escrita, ja que la notícia, quan surt al carrer en
paper, ja ha passat per totes les llars d’una o una altra manera.
Aquest és un dels motius que em van fer decidir a escriure articles
d’opinió, perquè la màgia del diari de paper no s’hauria de perdre mai i el seu
interès actual rau, sobre tot en els de tirada diària nacional, en el rere fons,
en la opinió de qui vol generar pensament i debat, degut a que la noticia per
ella mateixa, ja ha volat.
No obstant això, que podria semblar un avantatge, em dona la sensació que
se’ns està tornant en contra, ja que el nostre enteniment, de capacitat
limitada, no pot absorbir un flux d’informació tant consistent i discrimina, sense
gaire criteri, les notícies que més ens criden l’atenció i que, sovint, no són
les més importants.
Aquí afegim que tothom pot fer de periodista, de missatger, sense criteri
ni rigor i donar publicitat a allò que més l’interessa, convertint en viral
informacions que, de vegades, són
inconsistents o falses.
Així les coses, hi ha situacions que ens passen, injustament, per davant
dels nostres nassos i a les que no donem el ressò que caldria, com filtracions
ministerials o casos de corrupció que, anys enrere o en països normals,
haguessin provocat dimissions i que, a hora d’ara, ja ningú en parla.
També és significatiu que, després dels atemptats de França i Bèlgica, molts
mitjans i perfils mostraven banderetes i espelmes i que ara, poc després dels
atemptats d’Estambul, amb prou feines es parla dels 42 morts i encara menys
dels que, dia a dia, moren a Síria, als èxodes o de fam.
Les notícies volen de forma literal, ja que el temps que transcorre entre
els fets i la publicació sovint és superior a la velocitat del so, però tot i
així, el soroll que genera és tant efímer que tal com entra, surt. I d’això en
tenim la culpa nosaltres, que donem més importància a esdeveniments esportius,
que al drama dels refugiats repudiats per Europa, o al descobriment d’un enzim
per abaratir els fàrmacs, per posar exemples.
Com deia aquell avi “el llegir es farà perdre l’escriure” i tanta
informació ens confon, cosa que aprofitem, com a humans covards que som, per
triar allò que ens fa sentir bé, i descartem el que, per llunyania, creiem que
no ens afectarà mai, enterrar el cap sota terra, com els estruços, i creure que
allò que passa a fora no va amb nosaltres. Les noticies volen, i les importants,
lamentablement, ens passen de llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada