dimarts, 5 de juliol del 2016

LES NOTÍCIES VOLEN


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La tecnologia actual fa que la informació corri a tanta velocitat que tenim coneixement dels fets pràcticament de forma immediata. Els mòbils interactius i les xarxes socials fan que, de vegades, puguem viure la noticia gairebé en directe i amb imatges.

Aparells que, sens dubte, ajuden a facilitar la feina de l’esforçat corresponsal de premsa, que abans havia de córrer a redactar i enviar la crònica o fins i tot, revelar les fotografies, però que ara ho pot enviar tot al seu mitja en pocs segons.

Edicions digitals, pàgines web, ràdios i televisions que, sens dubte, són un escull per a la premsa escrita, ja que la notícia, quan surt al carrer en paper, ja ha passat per totes les llars d’una o una altra manera.

Aquest és un dels motius que em van fer decidir a escriure articles d’opinió, perquè la màgia del diari de paper no s’hauria de perdre mai i el seu interès actual rau, sobre tot en els de tirada diària nacional, en el rere fons, en la opinió de qui vol generar pensament i debat, degut a que la noticia per ella mateixa, ja ha volat.

No obstant això, que podria semblar un avantatge, em dona la sensació que se’ns està tornant en contra, ja que el nostre enteniment, de capacitat limitada, no pot absorbir un flux d’informació tant consistent i discrimina, sense gaire criteri, les notícies que més ens criden l’atenció i que, sovint, no són les més importants.

Aquí afegim que tothom pot fer de periodista, de missatger, sense criteri ni rigor i donar publicitat a allò que més l’interessa, convertint en viral informacions que, de  vegades, són inconsistents o falses.

Així les coses, hi ha situacions que ens passen, injustament, per davant dels nostres nassos i a les que no donem el ressò que caldria, com filtracions ministerials o casos de corrupció que, anys enrere o en països normals, haguessin provocat dimissions i que, a hora d’ara, ja ningú en parla.

També és significatiu que, després dels atemptats de França i Bèlgica, molts mitjans i perfils mostraven banderetes i espelmes i que ara, poc després dels atemptats d’Estambul, amb prou feines es parla dels 42 morts i encara menys dels que, dia a dia, moren a Síria, als èxodes o de fam.

Les notícies volen de forma literal, ja que el temps que transcorre entre els fets i la publicació sovint és superior a la velocitat del so, però tot i així, el soroll que genera és tant efímer que tal com entra, surt. I d’això en tenim la culpa nosaltres, que donem més importància a esdeveniments esportius, que al drama dels refugiats repudiats per Europa, o al descobriment d’un enzim per abaratir els fàrmacs, per posar exemples.

Com deia aquell avi “el llegir es farà perdre l’escriure” i tanta informació ens confon, cosa que aprofitem, com a humans covards que som, per triar allò que ens fa sentir bé, i descartem el que, per llunyania, creiem que no ens afectarà mai, enterrar el cap sota terra, com els estruços, i creure que allò que passa a fora no va amb nosaltres. Les noticies volen, i les importants, lamentablement, ens passen de llarg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada