dimarts, 21 de juny del 2016

A LA FOGUERA


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Dijous al vespre, cremaran branques i papers, mobles vells i teies, acompanyats dels espetecs dels petards, que revifaran la por dels prudents i, sobre tot, la dels pobres gossos.

Tots plegats ens deixarem omplir per la màgia de la nit més curta i intensa de l’any, la que ens obre les portes d’un estiu que meteorològicament no acaba de manifestar-se, de vacances per alguns, possibilitat de negoci de molts altres, de feines efímeres i intenses, de comoditat en el vestir i, per fi, de dies de sol i llum.

El foc de les fogueres, purificador d’ànimes i sentiments es converteix en metàfora aquesta nit, per ajudar-nos a cremar, ni que sigui simbòlicament, allò que volem eliminar de les nostres vides.

Una foguera que, a ben segur, s’allargarà fins diumenge, dia de votacions poc motivades, i que fumarà qualsevol indici de millora, després d’una campanya electoral innòcua i previsible, que no augura els canvis positius que tots necessitaríem, abocant-nos, encara més, a l’atzucac polític que vivim

Mentre esperem que aquesta mateixa nit els britànics es posicionin en el seu “Brexit”, que d’aprovar-se deixaria la UE al mig de les flames, amb l’evidència, clarament demostrada en els darrers anys, de que no està ben estructurada i que compte amb mandataris ineficients, sobre tot a les branques econòmica i social, vista la seva gestió durant la crisi i la seva política vers els refugiats.

Per molts serà abocar al foc un any d’estudi, d’assignatures i professors odiosos, de bones i males notes, d’exàmens i selectivitats que obriran portes noves o que potser, per circumstàncies, els avocaran, amb sort, al món laboral o potser ni això.

Prendre foc a la intolerància, als radicalismes i als violents, a la pobresa i a les malalties no controlades.

D’altres, més superficials, posaran les esperances en el seu equip de futbol, i voldran abocar al foc, simbòlicament, aquell jugador mal carat o aquell entrenador inútil, al temps que els gironins viuen dies amargs, que voldrien enterrar al caliu, mentre alguns “unionistes” amaguen un somriure venjatiu, tot recordant les eufòries mal dissimulades dels blancs i vermells, ara fa 24 anys.

Si per Cap d’Any tenim la sensació d’acabar algunes coses i començar-ne d’altres, ara, just mig any després, cerquem els canvis dins la continuïtat, però en ambos casos, sigui amb raïms o amb fogueres, evoquem desitjos i projectes.

Els més optimistes, aquells que s’omplen d’actitud positiva, gaudiran de la nit més curta com si fos la més llarga i potser rebran el sol ixent al cap de Creus o a la Mare del Deu de Mont amb coca i cava, pensant que de les cendres es pot revifar, com molt be sabem els empordanesos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada