PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
El paper del avis a la
societat ha variat en les darreres dècades.
Abans, si algú ho
recorda, els avis ho eren de més edat i solien compartir llar amb fills i néts fins
el final dels seus dies.
Avui dia, el avis, més
joves i capaços, són el pal de paller de moltes famílies a les que la crisi no els
ha tractat massa bé.
Però, tot plegat ha
generat un altre col·lectiu d’avis, que ja solen ser besavis, que per edat ja no
poden aportar suport i que, per la ocupació dels fills, queden sols i, si mai arriba
la viudetat, mancats de companyia, més enllà d’una freda trucada o una visita
setmanal, amb sort.
Vàries iniciatives de
voluntaris es mouen en molts municipis, disposats a passar a una estona,
ajudar-los en moments crítics o acompanyar-los al metge.
Alguns d’aquest avis i àvies
prenen la decisió d’ingressar en una residència, a voltes voluntaris, però
sovint per necessitat, on busquen cura i calor, malgrat perdre la intimitat de
la pròpia llar i els records que l’envolten.
Són una generació que,
per l’edat actual, han tingut una vida convulsa i gens fàcil, al temps que
interessant, ja que han passat una guerra en la seva infantesa, una pots-guerra
famolenca en la seva adolescència i una vida marcada per un regim repressiu,
fins a les revoltes socials i els canvis.
Vides intenses, plenes
de penúries però, també anècdotes i alegries, que guarden contes a la vora del foc
que ningú escolta, histories plenes d’ensenyances que es podrien perdre.
La setmana passada
llegíem sobre el programa “Apadrina un avi” de varies escoles i residències de
Figueres i aquesta setmana de que l’IES Ramón Muntaner i l’Asil Vilallonga estan
duent a terme un projecte que han anomenat “Fem companyia”.
Trobades esporàdiques, contacte
directe sense missatges de mòbils, aprendre a respectar i extreure moralines
dels comentaris que, emmagatzemats en el disc dur de la maduresa, es traspassaran
sense wi-fi al subconscient de la jovenalla, i que, a ben segur, els servirà per
un futur que, a hores d’ara, no s’augura gens fàcil.
Fins ara han sigut els
joves que han visitat als avis. Aquest proper dijous són els avis que els tornaran
la visita i es desplaçaran a les aules per reviure uns temps que, en molts
casos, per les circumstàncies de la època, varen ser efímers i durs.
Cal mostrar el
reconeixement al professorat dels centres, engrescats com sempre i al personal
de les residències, compromesos amb la gent gran, més enllà dels sous i les
quotes.
Però sobre tot,
felicitar els alumnes i els avis i àvies, voluntaris tots, que mitjançant un
intercanvi de temps i de paraules, d’experiències per companyia, donen sentit a
les vides viscudes, i obren els ulls a les vides per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada