dimarts, 7 de juny del 2016

EXPERIÈNCIES COMPARTIDES


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

El paper del avis a la societat ha variat en les darreres dècades.

Abans, si algú ho recorda, els avis ho eren de més edat i solien compartir llar amb fills i néts fins el final dels seus dies.

Avui dia, el avis, més joves i capaços, són el pal de paller de moltes famílies a les que la crisi no els ha tractat massa bé.

Però, tot plegat ha generat un altre col·lectiu d’avis, que ja solen ser besavis, que per edat ja no poden aportar suport i que, per la ocupació dels fills, queden sols i, si mai arriba la viudetat, mancats de companyia, més enllà d’una freda trucada o una visita setmanal, amb sort.

Vàries iniciatives de voluntaris es mouen en molts municipis, disposats a passar a una estona, ajudar-los en moments crítics o acompanyar-los al metge.

Alguns d’aquest avis i àvies prenen la decisió d’ingressar en una residència, a voltes voluntaris, però sovint per necessitat, on busquen cura i calor, malgrat perdre la intimitat de la pròpia llar i els records que l’envolten.

Són una generació que, per l’edat actual, han tingut una vida convulsa i gens fàcil, al temps que interessant, ja que han passat una guerra en la seva infantesa, una pots-guerra famolenca en la seva adolescència i una vida marcada per un regim repressiu, fins a les revoltes socials i els canvis.

Vides intenses, plenes de penúries però, també anècdotes i alegries, que guarden contes a la vora del foc que ningú escolta, histories plenes d’ensenyances que es podrien perdre.

La setmana passada llegíem sobre el programa “Apadrina un avi” de varies escoles i residències de Figueres i aquesta setmana de que l’IES Ramón Muntaner i l’Asil Vilallonga estan duent a terme un projecte que han anomenat “Fem companyia”.

Trobades esporàdiques, contacte directe sense missatges de mòbils, aprendre a respectar i extreure moralines dels comentaris que, emmagatzemats en el disc dur de la maduresa, es traspassaran sense wi-fi al subconscient de la jovenalla, i que, a ben segur, els servirà per un futur que, a hores d’ara, no s’augura gens fàcil.

Fins ara han sigut els joves que han visitat als avis. Aquest proper dijous són els avis que els tornaran la visita i es desplaçaran a les aules per reviure uns temps que, en molts casos, per les circumstàncies de la època, varen ser efímers i durs.

Cal mostrar el reconeixement al professorat dels centres, engrescats com sempre i al personal de les residències, compromesos amb la gent gran, més enllà dels sous i les quotes.

Però sobre tot, felicitar els alumnes i els avis i àvies, voluntaris tots, que mitjançant un intercanvi de temps i de paraules, d’experiències per companyia, donen sentit a les vides viscudes, i obren els ulls a les vides per viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada