PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Som un país de música, no es pot negar, la vivim de molt endins, com a
consumidors i com oients, la mainada creix estudiant en alguna de les moltes
escoles que tenim; per tant, no és estrany que tinguem a casa mestres, compositors
i intèrprets destacats.
Fins i tot, el nostre geni més universal volia que la Tramuntana en fos
intèrpret amb un macro orgue de vent al castell de Quermançó
Endevino que una de les nostres activitats preferides és assistir a
concerts, de qualsevol tipus de música, per gaudir dels intèrprets més
importants del món en les seves categories, ja que sempre que hi assistim ens
hi trobem coneguts.
Alguns esculls tenim a l’hora de dur a terme aquestes activitats; la oferta
dels festivals és molt interessant però es concentra en la època d’estiu i cal
recordar que, en un país enfocat al turisme, no tothom pot fer vacances, els
dies feiners cal anar a dormir d’hora i, per acabar d’adobar-ho, els grans noms
venen amb grans preus, gairebé impossibles pels mortals, però que, per gracia
del poderós estiuejador, les localitats es venen en qüestió d’hores,
deixant-nos als autòctons amb un pam de nas.
Anar a la gran ciutat és una opció que dura tot l’any però que també porta
l’afegit econòmic del desplaçament o d’una nit d’hotel si no volem assumir el
risc de que la fatiga ens jugui una mala passada en el viatge de tornada.
Però de vegades, tots aquests esforços, siguin físics o econòmic valen la
pena per poder gaudir d’actuacions de noms mítics que, quan els escoltes en
directe, entens perquè es diferencien d’algunes mediocritats, alçades als
altars per les modes, donant-los una fama que s’endevina efímera
Així les coses ens queda aprofitar la oferta publica de cada localitat, que
no esta gens malament, com aquest cap de setmana a Figueres sense anar més
lluny.
Petits bars i restaurants de la zona també aposten per actuacions en viu,
intèrprets joves, música de futur, d’aquells que potser, d’aquí uns anys,
formaran part de l’elenc d’algun dels exclusius festivals d’estiu o potser
omplirà locals a la capital.
El motiu de tanta dèria per la musica en viu em sembla obvi: abans la
musica, exempta de tanta tecnologia, era més pura, els vinils i CD ens
obligaven a recloure’ns a la cambra on hi hagués l’aparell reproductor per
concentrar-nos mentre ullàvem la portada i el llibret amb les lletres.
Avui dia, la informàtica millora les mediocritats i, amb les plataformes d’internet,
ens la podem endur a corre, a la feina o a la dutxa, de forma molt més còmoda,
però també més impersonal.
D’aquí la necessitat de gaudir de la música en viu, a cau d’orella, sense
filtres ni modificacions d’estudi, on brillen els artistes de veritat, es
demostren les hores d’assaig i la compenetració dels intèrprets, per emocionar-nos
i fer-nos gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada