PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
El decàleg del bon empordanès, si és que existeix o si s’hagués d’inventar,
inclouria, en molts dels seus punts, relacions intrínseques amb la
meteorològica.
Vivim en una zona on l’orografia i les influencies de mars i vents fan anar
de corcoll els predictors del dia a dia de les seqüencies meteorològiques,
avocant-los a errades en la previsió com no es donen arreu.
Fins i tot les noves “app” dels mòbils, que presumeixen de precisió
infal·lible, han d’estar actualitzant les icones cada dos per tres.
No és d’estranyar, doncs, que siguem pares d’observadors reconeguts i que
els famosos homes i dones del temps dels espais mediàtics de la televisió,
tinguin verdadera predilecció per l’estudi del fenòmens a casa nostre.
Fins i tot se’ns etiqueta, crec que justament, de que el nostre tarannà, de
vegades bohemi, altres melancòlic i sovint expeditiu, vingui donat per la
influencia de vents i tempestes que, amb el segles, han modelat el caràcter tramuntat
que ens fa passar de la depressió a la rauxa en poc temps.
A molta gent ens encanta veure la vida lenta i pausada rere un vidre
mullat, sentir el cop rítmic de les gotes al terra, mentre es manifesta la
fúria dels Déus en forma de llamps que ens il·luminen i de trons que ens fan
trontollar el cor, sabent que darrera d’ells, en qüestió d’hores, sentirem el
frec del vent a la cara, la rauxa de qui vol escombrar la melangia i netejar el
paisatge, per donar colors als camps, avivar el blau del cel, enfurismar el mar
i, al mateix temps, omplir-nos el cor de força i empenta.
Però tot això, que tant ens enorgulleix i que ens fa estimar aquesta terra,
se’ns torna en contra, fent-nos sentir com idiotes quan afecten a la vida diària,
com son les dificultats per fer les feines a l’aire lliure, els paletes, els
pintors de façanes, pescadors, i policies, entre molts d’altres i, sobre tot
quan provoquen o alimenten desgràcies com riuades i focs al bosc o també, com
ara, quan ens fastiguegen les festes.
És cert que entre setmana s’ha aguantat prou be, però ja sé sap que
Figueres és vila feinera i que, al contrari del que passa en llocs més al sud
de la península que quan son festes es paralitza l’activitat, nosaltres
aprofitem majoritàriament els cap de setmana.
I aquest any, entre la forta Tramuntana que va deslluir la mostra de
pintura i alimentació del dia més maco de les fires fent, fins i tot, tancar
les atraccions i la pluja que va fer suspendre la rua infantil, entre altres
activitats, del darrer diumenge, ens han fotut enlaire unes Fires que semblaven
ben organitzades, ben programades i que s’han salvat mínimament pel bon enclavament
de l’envelat, la plaça Catalunya i altres llocs a reparo del mal temps.
Ja sabem que, històricament, cada any tenim un element, fora de programa,
que acaba sent el protagonista, però aquest any n’han estat dos: el vent i la
pluja.
El millor i el pitjor del nostre decàleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada