FIRES DE PLUJA I VENT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

El decàleg del bon empordanès, si és que existeix o si s’hagués d’inventar, inclouria, en molts dels seus punts, relacions intrínseques amb la meteorològica.

Vivim en una zona on l’orografia i les influencies de mars i vents fan anar de corcoll els predictors del dia a dia de les seqüencies meteorològiques, avocant-los a errades en la previsió com no es donen arreu.

Fins i tot les noves “app” dels mòbils, que presumeixen de precisió infal·lible, han d’estar actualitzant les icones cada dos per tres.

No és d’estranyar, doncs, que siguem pares d’observadors reconeguts i que els famosos homes i dones del temps dels espais mediàtics de la televisió, tinguin verdadera predilecció per l’estudi del fenòmens a casa nostre.

Fins i tot se’ns etiqueta, crec que justament, de que el nostre tarannà, de vegades bohemi, altres melancòlic i sovint expeditiu, vingui donat per la influencia de vents i tempestes que, amb el segles, han modelat el caràcter tramuntat que ens fa passar de la depressió a la rauxa en poc temps.

A molta gent ens encanta veure la vida lenta i pausada rere un vidre mullat, sentir el cop rítmic de les gotes al terra, mentre es manifesta la fúria dels Déus en forma de llamps que ens il·luminen i de trons que ens fan trontollar el cor, sabent que darrera d’ells, en qüestió d’hores, sentirem el frec del vent a la cara, la rauxa de qui vol escombrar la melangia i netejar el paisatge, per donar colors als camps, avivar el blau del cel, enfurismar el mar i, al mateix temps, omplir-nos el cor de força i empenta.

Però tot això, que tant ens enorgulleix i que ens fa estimar aquesta terra, se’ns torna en contra, fent-nos sentir com idiotes quan afecten a la vida diària, com son les dificultats per fer les feines a l’aire lliure, els paletes, els pintors de façanes, pescadors, i policies, entre molts d’altres i, sobre tot quan provoquen o alimenten desgràcies com riuades i focs al bosc o també, com ara, quan ens fastiguegen les festes.

És cert que entre setmana s’ha aguantat prou be, però ja sé sap que Figueres és vila feinera i que, al contrari del que passa en llocs més al sud de la península que quan son festes es paralitza l’activitat, nosaltres aprofitem majoritàriament els cap de setmana.

I aquest any, entre la forta Tramuntana que va deslluir la mostra de pintura i alimentació del dia més maco de les fires fent, fins i tot, tancar les atraccions i la pluja que va fer suspendre la rua infantil, entre altres activitats, del darrer diumenge, ens han fotut enlaire unes Fires que semblaven ben organitzades, ben programades i que s’han salvat mínimament pel bon enclavament de l’envelat, la plaça Catalunya i altres llocs a reparo del mal temps.

Ja sabem que, històricament, cada any tenim un element, fora de programa, que acaba sent el protagonista, però aquest any n’han estat dos: el vent i la pluja.

El millor i el pitjor del nostre decàleg.