FIGUERES, CARA BRUTA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

L’altre dia va arribar als meus ulls un reportatge de la Costa Brava dels anys setanta.

Un document excel·lent, malgrat la seva baixa qualitat, cosa lògica tenint en compte l’època en que es va enregistrar.

No obstant això, les imatges eren prou nítides com per poder gaudir i recordar com eren llocs, ara tan canviats, com Roses, Empúria-brava, L’Escala i altres que s’han transformat menys, com Port Bou, Cadaqués o Empúries.

Un parell de coses em varen cridar l’atenció en veure les imatges: la facilitat amb la que es podia aparcar a qualsevol lloc i, sobre tot, la brutícia que hi havia al terra i a les aceres, plenes de papers, embolcalls de gelats, burilles, bosses, etc.

Això em va sobtar perquè no tenia consciència, quan era petit, que els carrers estiguessin així, però és cert que, en aquella època, les papereres i contenidors no proliferaven precisament i que, dècades enrere, potser encara no estàvem prou cultivats en reciclatge.

Després vaig recordar l’eslògan dels anys vuitanta on sortia una cara rodona somrient amb la senyera de fons que deia: “Catalunya, cara neta”, que la Generalitat pujolista va difondre massivament pel país per moure consciencies i que ens fa afectar fins el punt de recriminar, amb la mateixa frase, a qui tirava alguna cosa al terra.

Però passejant per Figueres diumenge al matí mentre moltes ànimes encara badallaven i la grisor del dia no acompanyava, em varen tornar a venir les imatges del reportatge, com si el temps hagués tornat enrere.

Vaig trobar-me els carrers i les voreres plenes de papers i burilles, objectes varis jaient al costat dels contenidors i, sobre tot, merdes de gos que feien de les passes un exercici de precisió.

I pel que llegeixo i escolto, no és només una apreciació meva; la neteja de la ciutat deixa molt que desitjar i cal cercar solucions, que no passen només per multar els propietaris incívics de gossos, que difícilment els agents de la llei empaitaran “in fraganti” a les hores, matinals i vesprals, que els passegen.

La deixadesa que vivim no l’hem d’atribuir només a les retallades en el sector, a la manca personal o a que no es fan les feines bé.

No oblidem que som nosaltres els que embrutim, els que hem fet un pas enrere, els que no hem sabut conservar o transmetre a les noves generacions aquelles lliçons que vàrem rebre fa dècades.

El grau de higiene que trobem als llocs denota clarament el nivell d’educació dels seus usuaris, val més no embrutar que netejar i tot plegat és una roda, qui ho troba net ho deixa net i a l’inrevés.

No dubto que calgui un canvi en la manera de fer les coses en la neteja municipal, però també cal molta feina docent i de conscienciació ciutadana per canviar la mala fama que ens estem guanyant i la imatge de “Figueres, cara bruta” que estem donant al visitant.