PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Si ja ens costa mirar notícies amb el circ polític que tenim en marxa, més
mala sang ens fem amb la situació actual dels refugiats a les fronteres i la conducta
dels governs europeus.
La immediatesa informativa i la fluïdesa de les xarxes ens porten dures imatges
en directe i a molts ens fa mandra obrir el televisor i optem per amagar el
cap, com estruços covards, per obviar la realitat amb l’excusa que, des del
nostre sofà, poca cosa podem fer.
Tot i que és cert que no ho tenim fàcil, contràriament al que ha passat en
altres dècades, ara tenim l’arma de la solidaritat, de les ONG, que, de forma constant
i atenta, procuren organitzar i millorar la vida de les persones allà con cal,
en l’origen.
Sempre ens han explicat que, generalment, en problemes d’oncologia, el
tumor s’ha atacar en la arrel per evitar la seva difusió, que la prevenció és
vital i que la rapidesa en la detecció és la mare dels ous.
La nostra vergonya col·lectiva rau en que no hem estat capaços d’actuar ràpid
i en l’origen.
No és nou que el món no és equitatiu, que la riquesa està mal repartida,
que les màfies controlen la pobra gent, mentre van passant guerres, moltes
desconegudes, altres eternes i que, com que ens cauen lluny, no hi parem
atenció, fins que el problema, com ara, ens truca a la porta de casa.
Cert és que Europa podria actuar de millor manera, però altres diuen que
aquí també hi tenim mancances –i raó no els falta-, que una sobre-població,
lluny d’arranjar el problema, ens perjudicaria a tots i que la solució no passa
només per fer espai a tota aquesta pobre gent perquè és utòpic que ho puguem
fer; el que cal és evitar que no hagin de marxar de casa seva.
Cap immigrant ho és per plaer, darrera cada desplaçat hi ha una trista història,
un drama, la família queda enrere, les costums i la terra s’enyoren, ningú vol
marxar, enlloc com a casa.
Ara tenim una bona notícia: Per un cop les lleis ens ajuden i s’ha
modificat una norma per la que la desgravació de les aportacions a la
declaració de la renda ha pujar ostensiblement i ara podem gairebé doblar els
donatiu sense que ens costi molt més.
Fa temps que un munt organitzacions sense ànim de lucre, reconegudes i
fiables, lluiten per donar una vida millor als malparats, i la reflexió és que
cal triar les que treballin en l’origen, les que procurin millor vida allà on
la tenen i que no hagin de desplaçar-se.
Ara podem ajudar més fàcilment a les entitats, ara és hora de força als
polítics, entre tots hem d’actuar, des de casa, en l’origen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada