TERRASSES DE BARS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

L’Acústica, més enllà de la innegable qualitat de l’oferta musical, mou també un component important de relacions socials.

Només calia veure els grups d’amics, joves i no tant, que, aprofitant l’excusa musical, xerraven pels carrers o s’asseien a les sol·licitades terrasses dels bars que, com suposo que us en heu adonar, han proliferat aquest estiu, en gran mesura.

Desconec si es deu a algun canvi o exempció de normatives que fins ara ho regulaven d’una manera més estricta, però el cert és que, en els darrers mesos molts locals han posat taules i cadires a fora, fins i tot en bars de mala mort, a l’extraradi o allà on en prou feines passa ningú.

No és un fet exclusiu de Figueres, a moltes altres ciutats ha passat el mateix, cosa que ha provocat reaccions a favor i en contra, com sempre sol passar quan hi ha un canvi que afecta a molta gent.

Els detractors es queixen de la manca d’espai a les voreres, de les places d’aparcament que han quedat anul·lades, i fins i tot de problemes de pas per persones amb mobilitat reduïda.

Però, sobre tot de que, en haver de viure amb les finestres obertes per la calor, els molesta el soroll dels usuaris, els riures i les veus, perquè ja se sap que el volum de la parla, en la majoria dels casos, és inversament proporcional al nivell de la copa.

Però com passa en mols altres àmbits, aquestes iniciatives, potser impopulars, poden ser la salvació d’alguns negocis, fomenten la convivència i cassen amb el nostre tarannà mediterrani de nits d’estiu curtes en foscor però llargues d’emocions, de relaxament, de compartir i d’estimar.

Són temps de turistes, de visitants assedegats de sol i aire lliure, inexistent a les seves fredes terres, i amb ganes de conèixer el fet diferencial del caràcter llatí.

El debat està servit, però que ningú es pensi que s’ha inventat res de nou. Recordem la sana costum dels nostres avis o potser rebesavis que, quan la calor afogava, aprofitaven un racó d’ombra o la llum de la lluna per baixar la cadira al carrer, amb el porró, potser amb la radio però sempre amb companyia, per fer-la petar, per posar a parir als veïns, arreglar el país o discutir de futbol.

Soms un país extravertit i dialogant on les relacions socials i també les comercials, són el nostre pal de paller i no hi ha millor lloc que al voltant d’una taula, rere un got i sota les estrelles.

Tot plegat són quatres dies de bonança i aviat la fred i el vent faran que la majoria d’aquests espais tornin al recolliment interior i la polèmica quedi adormida, fins l’any vinent.