PLEGATS FEM FORÇA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Podria haver triat altres títols més escaients com “Junts podem”, “La Unió fa la força” o “Entre tots ho fem realitat”, etc. però haguessin semblat eslògans polítics i la intenció d’aquestes ratlles no té a veure amb la campanya electoral, que ja prou que se’n parla, sinó amb uns fets molts més pròxims.

Tot i que la gran manifestació de divendres també ens ve a dir que, en unes eleccions i sobre tot en aquestes, les idees i els posicionaments s’han de defensar en conjunt i que la unió de la gent és cabdal per fer arribar el missatge.

Els humans hem sabut, des dels inicis dels temps, que sols no anem enlloc i la cooperativitat ha estat fonamental en el desenvolupament.

També la majoria de les espècies animals s’organitzen en manades per a la cacera o en comunitats per a la defensa de les cries.

Les associacions han estat les parets mestres de la convivència, en les ajudes a les desgracies, en lluites demòcrates, en les millores laborals o els avenços cultuals.

Però darrerament sembla que aquesta sana pràctica es vagi diluint, sobre tot en les associacions locals, com poden ser les de veïns o les escoles on la gent, per desgràcia, mira cap un altre costat i no s’hi apunta.

Aquestes col·lectius són l’essència del que haurien de ser les bones pràctiques polítiques: honestedat, altruisme i sacrifici pels demés. Potser és que darrerament anem mancats d’aquests valors.

Hi ha mots casos en el que pocs han de fer feina per a molts i un d’ells el tenim a l’Associació de Veïns del Camps dels Enginyers de Vilafant que ha anat tirant endavant, després d’anys d’inactivitat, gràcies a una colla d’amics, però que ara, amb la dimissió d’algun membre per força major, es troben que no son prou gent i, malgrat la crida feta, corren el perill de tornar a desaparèixer.

I, per un altre costat, com a exemple de bones pràctiques tenim l’AMPA del Col·legi Carme Guasch de Figueres, que amb tossuderia i sabent-se amb la raó, ha fet que el seu crit reivindicatiu s’escolti més enllà de la nostra ciutat i és en el camí d’aconseguir quelcom tant legítim com és la millora i la dignitat en l’educació dels seus fills i, de passada, dels fills de tots els pares que representen.

Porten molts anys en barracons, amb calor i fred quan no toca, sense un mínim digne, per molt que les normatives es compleixin, amb unes instal·lacions tercermundistes just en la època de creixement personal més important per a la mainada, que pot marcar-los el futur acadèmic, que és com dir el futur personal.

A ben segur que la força d’aquests pares units farà canviar, un cop més, les coses i de passada donar-nos una lliçó a tots, ensenyant-nos la importància de fer-nos de les associacions, del voluntariat i el treball col·lectiu, perquè és evident que plegats sempre serem més forts.