UN SEGON MÉS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Es veu que fa unes setmanes vàrem guanyar un segon de vida degut a que, per un alentiment del moviment de rotació de la Terra, el temps oficial es va avançar aquesta porció de temps.

Sembla ser que això ja ha passat altres vegades, que la propera serà d’aquí a un parell o tres d’anys i que si no ho rectifiquéssim, en sis segles podríem haver perdut una hora i a les 12 del migdia no veurien el sol al zenit.

No m’ho feu explicar millor, perquè no ho entenc, però el que més em va sorprendre és el fet que fos la capçalera de les notícies d’una important emissora de ràdio i que fins i tot s’obrís un debat sobre els desastres que aquest “leap second” podria provocar.

Es parlava de problemes amb els ordinadors, els servidors d’internet i fins i tot en els vols regulars i els controls aeris.

Per un moment vaig pensar que potser dirien que aquest segon ens causaria jet-lat i que el desajust horari trigaríem setmanes a recuperar-lo.

Potser és que l’edat m’ha vençut o que soc d’una altra època, però tal com anava escoltant, anava pensant que es tractava d’una broma.

Sempre he pensat que els rellotges analògics de broques (de fet, els més preuats), no n’hi ha cap que tingui la maneta del segons allà mateix, així que un de més o de menys no m’havia plantejat mai que, en el dia a dia, fos res important i menys que pogués suposar cap daltabaix.

Un cop acabada la noticia vaig apagar la ràdio i vaig seguir conduint en silenci, pensant que potser aquest segon si que tenia importància, però no en aquest sentit.

Un segon es pot fer etern en un moment de patiment, un segon de reacció pot evitar un desastre, un segon és el que, de vegades, decideix un partit o una victòria en una cursa esportiva, un segon és el que ens hauríem d’aturar per pensar el que diem abans de ferir algú, un segon més haurien d’invertir en reflexionar aquells que prenen decisions que ens afecten directament, un segon d’ombra per esbufegar amb la calor que fa, un segon de mandra quan sona el despertador, un segon d’il·luminació pels assassins i delinqüents, un segon de silenci per aturar-nos a veure la vida passar, un segon durarà el darrer sospir que ens durà a la nit més llarga.

I per acabar d’adobar-ho es veu que, per no quins setze-ous d’atraccions planetàries, la terra també es podria accelerar i llavors els segons es restarien i, després del que vaig escoltar, imagino l’estrès que causaria la sensació que la vida es retalla inexorablement.

Però, com era d’esperar, no ha passat absolutament res i el món segueix girant igual (més o menys ràpid) que abans.

Així que el millor que podem fer és deixar aquestes bajanades pels que tenen temps per perdre i escoltar els que volem aprofitar aquest segon, i tots els demés, per omplir l’anima, obrir la ment, eixamplar el cor i, sobre tot, per estimar.