PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
La disfressa
plebiscitària de les properes eleccions, que ahir es varen convocar
oficialment, ha fet que tinguem clar el “què” ens hi juguem.
Les opcions estan clarament
definides de fa temps, nascudes d’uns moviments socials que ningú, ni tant sols
els més escèptics, poden obviar i que ha mogut consciències i posicionaments
com mai abans havia passat, avocant-nos a una política de bàndols, que a algú li
pot dur mals presagis, però que reflexa la situació real del país.
En les darreres
setmanes, la gent influent també s’ha posicionat. Els pro-homes i dones de tots
els àmbits han pres part, ni que sigui de forma simbòlica, la qual cosa ha
generat una pressió afegida als polítics, que no han tingut altre remei que
abandonar la ambigüitat, treure’s les caretes i definir-se, fins i tot contra
algunes directives de partit i, potser, en alguns casos, a contracor.
Tot plegat ha fet que,
a hores d’ara, sabem bastant clarament “qui” va amb cada “què”, i això ens facilita
posar cara a les opcions.
A diferencia d’altres
vegades, aquets cop ja tenim pràcticament definits dos dels tres punts
imprescindibles per unes eleccions, però, com sempre, ens manca el darrer i probablement
més important, que és saber “com” faran allò que ara els omple la boca.
Explicar-nos netament
quines són les conseqüències de les decisions, quines són les sortides pensades
en cadascun dels escenaris previstos i, no només en temes de sobirania, hem de
tenir en compte que la vida continua i que hi ha problemes, com l’atur, la
pobresa, l’educació, les pensions o la immigració, que ens seguiran acompanyant
allà on estiguem i que demanen solucions immediates.
L’agost és vermell, l’Administració
s’atura, els polítics es treuen la corbata, el temps passa ràpid, entre solanes
i tempestes, sense que res canviï i, com qui diu, en quatres dies arribarà el
Setembre, que porta les votacions a la panxa. El temps s’acaba, el cronòmetre
ha engegat el compte enrere.
“Què, qui i com” son
tres conceptes vitals en qualsevol eleccions i la trilogia no està complerta.
Val més que escurcin
les passejades per la muntanya, els banys a ran de costa, les fotografies amb
indumentària informal, i s’afanyin a explicar-nos les propostes i, sobre tot, els
inconvenients, sense disfresses, ni dobles lectures, sense demagògies ni
realitats virtuals. Això va de debò.
És un situació
complicada i cabdal, el repte més important dels darrers temps, que demana una
alçada política encara per demostrar i que no deixa temps per al descans.
Esperem propostes en
molts àmbits, volem saber com faran per arribar als objectius de la majoria,
amb seny i responsabilitat, però sobre tot de com faran que les dues posicions siguin
els “yin” i el “yang” (contraposats però complementaris e inseparables) del nou
país que, passi el que passi, naixerà.
Els “qui” han
d’explicar clarament “com” faran el “què”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada