Hi ha hagut canvis en la Generalitat, i ara una part del Departament d’Agricultura dependrà de la Conselleria de Territori.
La qüestió és que dins
d’aquest Departament s’inclouen els parcs naturals i que el Conseller de
Territori és, com tots sabem, el figuerenc Santi Vila
Això vol dir que, de
retruc, li tocarà resoldre uns problemes que tenim a casa nostra.
A ningú no se l’hi
escapa que el nostre Empordà és una zona amb un valor ecològic i paisatgístic
com enlloc arreu i que, per un altra banda, hi ha una massificació de turistes a
l’estiu, atrets per aquest element diferencial, que poden malmetre’l, però que també
son el generador de riquesa i llocs de treball més important de la zona.
Mala feina serà lidiar
amb les dues parts i cercar un punt de trobada.
Pel que no sàpiga d’on baixa,
hem d’explicar que a algú se l’hi va acudir redactar, fa anys, un Pla d’Usos
(PRUG) del Cap de Creus dins del fonamentalisme ecològic, sense tenir en compte
ni tant sols els mateixos responsables del parc amb un text tan exagerat que descrivia
una zona devastada per les seqüeles de les embarcacions turístiques, -que al
cap i a la fi, entre tramuntanades i marinades, nomes surten un mes a l’estiu-
i que els condemnava a unes normes absurdes que mataven el sector.
Fa poc es va publicar,
suposem que amb l’esperança de desviar l’atenció d’altres problemes i guanyar
vots verds, però va causar un rebuig frontal tant gran que ha quedat, de
moment, altre cop adormit. Però l’esverament i el mal publicitari ja estan fets.
Seguim amb les noves
normes d’aquest any en els lloguers les boies de la zona de Roses, un canvi
sobtat i mal organitzat, aplicat sense tenir en compte els professionals, ja molt
castigats per altres canvis recents, com la Llei de Costes –també en vies de
canvis per aclamació popular-, les concessionàries del canals –en lluita amb
els usuaris-, les zones blaves d’aparcaments vora mar, la mala gestió en la
neteja de la bocana de Santa Margarita, el peatge frustrat per accedir als Parc
Naturals, els problemes amb el Bulli Foundation, etc. etc.
Tot plegat, nyaps que
revolucionen el galliner i que, lluny de preservar el medi ambient, denoten un
afany recaptatori que fa pudor.
Decisions preses des de
la desconeixença que dóna la distància dels despatxos de Barcelona. Cosa que
ara, amb un responsable sobradament coneixedor de la terra, ens pot acostar al
cap del carrer.
La nostra terra és la
nostra joia i no podem permetre els abusos de fa dècades, però també és el pa
de la majoria de les famílies.
Ara és l’hora de
demostrar la capacitat de diàleg i negociació de l’Administració.
“S’ha d’analitzar el model amb nous marcs de participació ciutadana perquè
l’equilibri és fràgil” ha
dit en Vila, una primera confessió que il·lusiona.
En les seves mans
encomanem el nostre paisatge i el nostre futur.
Que el sentit comú
il·lumini la racionalitat i ens ajudi a trobar aquest equilibri real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada