PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Fa unes setmanes, un
grup d’alumnes de l’Institut de baix va visitar l’Asil Vilallonga per parlar
amb la gent gran de les seves experiències vitals.
Sé de primera mà que
molts adolescents obrien ulls com taronges i afinaven l’oïda en sentir, en
directe, les històries dels avis, plenes de records, emocions i angoixes, horrors de guerra i penúries de post-guerra i
la por permanent que es vivia en l’època franquista, el masclisme, la foscor i
sobre tot, la manca de llibertat.
Actualment, més de la
meitat de la població no ha conegut la dictadura perquè no havien nascut o eren
massa petits i sentir aquests planys els ajuda a veure la diferència amb el
moment actual i a valorar el temps de llibertat que ara vivim.
Llibertat como les que
demostren els partits polítics, que no permeten que els seus membres discrepin
de les directius marcades o la d’internet i les xarxes socials que ens
controlen les relacions i rastregen les pagines web que visitem per treure’n
estudis de personalitat i preferències i així envair els nostres ordinadors de publicitat
i virus.
Tot plegat, mentre ens
volen fer empassar normes de privacitat com la llei de protecció dades o de
confidencialitat i al mateix temps les companyies de consum ens coaccionen la
llibertat, sense saber d’on han tret les nostres dades, per bombardejar-nos a
trucades i correus; una pràctica ampliada ara als restaurants, que posen un pobre
camàlic a la porta, per coaccionar el nostre passeig i convidar-nos a entrar.
La llibertat dels
missatges de mòbil, que pensem que són confidencials com les antigues cartes
escrites, ensobrades y segellades, però surten a la llum en algun servidor si
mai li cal a algú, com les trucades o els correus electrònics, que passen per
molts filtres abans de connectar els dos comunicants i controlen la ubicació per
conèixer les nostres passes.
La estranya llibertat
que no permet expressar la opinió als pobles que ho volen amb una acció tant
pacifica com és votar.
Grans empreses,
pressionades fiscalment, que exigeixen objectius i coaccionen la llibertat i la
creativitat dels seus empleats.
La extingida censura i la
recuperada llibertat d’informació amb periodistes pressionats per editorials
partidistes que els fan manipular informacions a contracor i d’altres, que
gelosos i temorosos, no deixen ni fer “articlots” amateurs, en mitjans locals, pels
veïns i saludats.
En aquest cas, temps
passats mai foren millors, cap ganes de tornar enrere, però potser fóra
interessant fer l’exercici a l’inrevés: tornar a repetir la visita i que,
aquest cop, fos la mateixa canalla la que expliques a la gent gran, aliens a
tot plegat, que potser els hem fallat, que hem malmès els seus esforços per
recuperar la llibertat i ens hem ficat en un atzucac que ens complica
l’existència. I el pitjor és que no veiem una sortida que ens faci pensar que algun
dia tindrem la veritable llibertat que ells volien per nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada