dimarts, 3 de febrer del 2015

LA LLIBERTAT QUE NO VOLDRIEN


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa unes setmanes, un grup d’alumnes de l’Institut de baix va visitar l’Asil Vilallonga per parlar amb la gent gran de les seves experiències vitals.

Sé de primera mà que molts adolescents obrien ulls com taronges i afinaven l’oïda en sentir, en directe, les històries dels avis, plenes de records, emocions i angoixes,  horrors de guerra i penúries de post-guerra i la por permanent que es vivia en l’època franquista, el masclisme, la foscor i sobre tot, la manca de llibertat.

Actualment, més de la meitat de la població no ha conegut la dictadura perquè no havien nascut o eren massa petits i sentir aquests planys els ajuda a veure la diferència amb el moment actual i a valorar el temps de llibertat que ara vivim.

Llibertat como les que demostren els partits polítics, que no permeten que els seus membres discrepin de les directius marcades o la d’internet i les xarxes socials que ens controlen les relacions i rastregen les pagines web que visitem per treure’n estudis de personalitat i preferències i així envair els nostres ordinadors de publicitat i virus.

Tot plegat, mentre ens volen fer empassar normes de privacitat com la llei de protecció dades o de confidencialitat i al mateix temps les companyies de consum ens coaccionen la llibertat, sense saber d’on han tret les nostres dades, per bombardejar-nos a trucades i correus; una pràctica ampliada ara als restaurants, que posen un pobre camàlic a la porta, per coaccionar el nostre passeig i convidar-nos a entrar.

La llibertat dels missatges de mòbil, que pensem que són confidencials com les antigues cartes escrites, ensobrades y segellades, però surten a la llum en algun servidor si mai li cal a algú, com les trucades o els correus electrònics, que passen per molts filtres abans de connectar els dos comunicants i controlen la ubicació per conèixer les nostres passes.

La estranya llibertat que no permet expressar la opinió als pobles que ho volen amb una acció tant pacifica com és votar.

Grans empreses, pressionades fiscalment, que exigeixen objectius i coaccionen la llibertat i la creativitat dels seus empleats.

La extingida censura i la recuperada llibertat d’informació amb periodistes pressionats per editorials partidistes que els fan manipular informacions a contracor i d’altres, que gelosos i temorosos, no deixen ni fer “articlots” amateurs, en mitjans locals, pels veïns i saludats.

En aquest cas, temps passats mai foren millors, cap ganes de tornar enrere, però potser fóra interessant fer l’exercici a l’inrevés: tornar a repetir la visita i que, aquest cop, fos la mateixa canalla la que expliques a la gent gran, aliens a tot plegat, que potser els hem fallat, que hem malmès els seus esforços per recuperar la llibertat i ens hem ficat en un atzucac que ens complica l’existència. I el pitjor és que no veiem una sortida que ens faci pensar que algun dia tindrem la veritable llibertat que ells volien per nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada