dimarts, 20 de gener del 2015

LES MINVES DE GENER


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

És cert que, a l’estiu, poques vegades es pot trobar la badia de Roses tan calmada que quan s’hi navega és com es tallés un pastis d’aniversari, com si la mar, amb una quietud exagerada, ens volgués entregar la seva virginitat, com caminar sobre la neu recent caiguda, abans que ningú.

Diuen que només passa el primer mes de l’any i que la calma que omple l’ambient fa que al navegant li costi botir les veles, que les roques, habitualment submergides, treguin el cap per mostrar-nos les restes de les llevantades de la tardor ja que el nivell del mar queda molt per sota del que és normal degut a una sobtada i previsible pujada de la pressió atmosfèrica; són les anomenades minves de gener.

El mes en que els gats miolen buscant conquesta i el verd del camp es fa fonedís

Ja ho deia Joan Maragall en un poema amorós, en català antic, que era com tenir, al mig de l’hivern, la primavera i les va utilitzar per descriure un estat d’ànim, que, com un oasis en mig de la tristor, com una escalfor en mig de la fred, ens empeny a l’enamorament.

Un fenomen que fa que sembli que al mes de gener tot quedi petit, fins i tot els seus trenta-un dies, que costen de passar, quan les despeses de Nadal ens passen factura i ens minven els comptes.

Minvar és empetitir, és reduir, contraure, escorçar.

Al gener comença a minvar la foscor i fa els dies més llargs, però amb tonalitats grises, que ens minven la moral i ens entelen els vidres, duent-nos a un ambient que conviden a la mandra i al recolliment.

I a més a més, ahir era el “Blue Monday” el dia que, segons dels americans, es pot considerar el més trist de l’any, però segur que no per a tothom.

Un mes que ens està costant de pair, quan veiem com minva la tolerància, la llibertat, la pau, i que, malgrat els pegats de darrera hora, uns polítics matussers minven la il·lusió de molts de catalans.

Deixar de minvar és pujar, créixer, després de tocar fons cal sortir a superfície i reflotar.

Les flaones ja són als aparadors, quatre dies i tindrem la careta posada i la gresca a punt, en poc temps endraparem calçots i caçarem espàrgols, i mentrestant solcarem la mar en calma i ens posarem a recer de tempestes i gelades, tot esperant la flor de primavera que, després de minvar, florirà perfumada per fer-nos veure la vida en colors i, com deia el mateix Maragall, esclatar en verdor les branques nues i omplir-nos la casa de clarors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada