PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Potser estarem d’acord que, d’un
temps ençà, la festivitat d’avui ha anat perdent pistonada. Que, anys enrere,
el dia de Reis era el de la il·lusió per a grans i petits, que ses Majestats s’encarregaven
de dur els regals de veritat a tota la família, mentre que el Tió només cagava
quatre dolços i els torrons per passar les festes.
Actualment, potser influïts per costums
anglosaxones, la globalització, per poder aprofitar millor els dies de festa o
per la nostra tendència republicana, els Reis s’han centrat en la mainada més petita
mentre que al Tió se l’hi ha girat feina amb unes sessions que es fan eternes i,
a més, han rebut l’ajuda del nouvingut Pare Noel com a proveïdor dels regals
per als més grans.
Però malgrat tot, avui vivim la
diada més maca de les Festes, la de la llum a la cara de la mainada, la del
neguit de saber si allò que volien s’ha complert, si dins del paquet trobaran
allò que porten temps desitjant.
La metàfora de dies com el d’avui,
o el de Cap d’any, és la d’un fi de cicle amb les corresponents propostes de
canvis i una carta de peticions al futur.
Com si es tractés d’un exercici
comptable, és qüestió de tancar assumptes, fer balanç i proposar reformes que
ens portin a millorar.
El nostre idioma ja ens diferencia de
la resta i mentre els altres celebren el “Fin de año”, nosaltres fem el “Cap
d’any”. Els uns tanquen el passat, nosaltres obrim portes al futur.
És temps de fer la carta virtual, desitjar
que quan estiguem pitjor sigui com ara, que tots tinguem oportunitats per
millorar i salut per aprofitar-les, que amb això la resta vindrà tot darrera.
Però també és temps de posar els
peus a terra, d’adonar-nos que els cinc-cents amics de Facebook no ho són, que
els de veritat son aquells amb els que pots compartir taula i confiar-los-hi les
dèries, que la família és el bé més preuat, que de cèntims, amb pocs que en
sobrin n’hi ha prou i que a la feina, com als estudis o com en tot a la vida,
cal posar afany per trobar l’èxit, sense esperar que ningú ho faci per
nosaltres.
Tenim l’exemple de l’exhaurit 2014,
que havia de ser especial i l’únic canvi substancial ha estat un esbornac a la
Rambla i un futur ple de promeses i recuperacions, que ja no creiem. Com ha
passat avui en moltes llars on els contingut dels paquets no es correspon amb
el que s’havia demanat a la carta.
Segur que els Mags han fet tot el
que han pogut, però pel nou any val més que no esperem que ningú ens llegeixi
la carta i ens el fem millor amb el nostre propi esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada