dimarts, 6 de gener del 2015

FEM EL NOSTRE ANY NOU


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Potser estarem d’acord que, d’un temps ençà, la festivitat d’avui ha anat perdent pistonada. Que, anys enrere, el dia de Reis era el de la il·lusió per a grans i petits, que ses Majestats s’encarregaven de dur els regals de veritat a tota la família, mentre que el Tió només cagava quatre dolços i els torrons per passar les festes.

Actualment, potser influïts per costums anglosaxones, la globalització, per poder aprofitar millor els dies de festa o per la nostra tendència republicana, els Reis s’han centrat en la mainada més petita mentre que al Tió se l’hi ha girat feina amb unes sessions que es fan eternes i, a més, han rebut l’ajuda del nouvingut Pare Noel com a proveïdor dels regals per als més grans.

Però malgrat tot, avui vivim la diada més maca de les Festes, la de la llum a la cara de la mainada, la del neguit de saber si allò que volien s’ha complert, si dins del paquet trobaran allò que porten temps desitjant.

La metàfora de dies com el d’avui, o el de Cap d’any, és la d’un fi de cicle amb les corresponents propostes de canvis i una carta de peticions al futur.

Com si es tractés d’un exercici comptable, és qüestió de tancar assumptes, fer balanç i proposar reformes que ens portin a millorar.

El nostre idioma ja ens diferencia de la resta i mentre els altres celebren el “Fin de año”, nosaltres fem el “Cap d’any”. Els uns tanquen el passat, nosaltres obrim portes al futur.

És temps de fer la carta virtual, desitjar que quan estiguem pitjor sigui com ara, que tots tinguem oportunitats per millorar i salut per aprofitar-les, que amb això la resta vindrà tot darrera.

Però també és temps de posar els peus a terra, d’adonar-nos que els cinc-cents amics de Facebook no ho són, que els de veritat son aquells amb els que pots compartir taula i confiar-los-hi les dèries, que la família és el bé més preuat, que de cèntims, amb pocs que en sobrin n’hi ha prou i que a la feina, com als estudis o com en tot a la vida, cal posar afany per trobar l’èxit, sense esperar que ningú ho faci per nosaltres.

Tenim l’exemple de l’exhaurit 2014, que havia de ser especial i l’únic canvi substancial ha estat un esbornac a la Rambla i un futur ple de promeses i recuperacions, que ja no creiem. Com ha passat avui en moltes llars on els contingut dels paquets no es correspon amb el que s’havia demanat a la carta.

Segur que els Mags han fet tot el que han pogut, però pel nou any val més que no esperem que ningú ens llegeixi la carta i ens el fem millor amb el nostre propi esforç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada