NITS DE MÚSICA I ART

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ

"La Nit, en una nit oberta, les negres frescors són un florir d’aigües i veus i foc, en mar oberta”, venia a dir en J. V. Foix en un dels seus poemes, que per entendre’l cal tenir un nivell avançat en filologia, àdhuc d’una imaginació força retorçada, però que la seva sonoritat, la seva solemnitat i el extracte del que pobrament puguem comprendre, fa que ens emocioni. Com passa amb moltes cançons, que les adoptem sense entendre-les, no només les cantades en llengües desconegudes, també amb la pròpia, ja que de vegades no sabem el seu significat, ni captem el missatge o el motiu de la seva composició, però que la seva tonada, una frase, l’aura que l’envolta, el lloc, el record o la persona que ens acompanyava, fa que les trobem màgiques i ens les fem nostres.

Nits “obertes de negres frescors” fusionades amb música durant aquest cap de setmana a Figueres, és la Acústica.

Concerts de gran nivell girant la cantonada, a l’abast de tothom, grans i petits, festa sana on la musica no és l’excusa, sinó el centre d’atenció, nits embruixades d’emocions i sentiments, rauxa i alegria, olors i sabors.

Un esdeveniment que ha ja ha traspassat el límit del tangible i ha posat de nou Figueres al mapa cultural, com va fer Dalí, que també s’afegeix a la màgia de la nit durant l’agost, obrint les portes del Teatre-Museu quan la lluna surt del cau.

Una visita que ens transporta a un museu molt diferent, on els estels es reflecteixen als vitralls de la cúpula, la llum ajuda a descobrir els misteris amagats i la fresca es barreja al pati del Càdillac plujós, com un element més que ajuda a sorprendre.

Potser és que el Mestre va voler ser enterrat sota la seva obra perquè, arribada aquesta època, pogués sortir de la tomba als vespres, com un espectre i barrejar-se amb els turistes bocabadats per acompanyar-los entre la màgia de la sala Mae West i la del Palau del Vent, mostrar-nos la Leda atòmica, la cistella de pa o explicar-nos el secret de la simbiosi Gala-Lincoln.

Se’l nota com un frec que fa de guia pels passadissos de la seva meravellosa i desordenada, però altament meditada, posada en escena surrealista.

Mentre els gats van de cacera, els grills canten i les òlibes vigilen, a Figueres ens omplim l’anima de la pols del saber.

La nits vives d’estiu –un altre dia parlarem de les nits mortes d’hivern-, plenes de musica, d’art i de cultura, la màgia de la foscor, que sempre ha embriagat als grans artistes.

I és que ja ho deia el mateix Foix un altre poema que: “Quan la lluna s’afina a morir carena enllà, és quan dormo que hi veig clar”.