L'ÚLTIM ONZE DE SETEMBRE

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Sempre he pensat que l'11 de setembre no era una data massa escaient per ser la festa del país.

Tinc amics francesos que quan arriba el seu 14 de “Juillet” o el 8 de Maig s'afanyen a explicar-me que ells commemoren el dia de la caiguda de la Bastilla o el de la "Victoire", i jo no puc més que explicar-los que nosaltres el que celebrem és una derrota dolorosa, perquè, ben mirat, fins a ara, no hem guanyat mai res.

En canvi la bonica historia de la llegenda del Sant Jordi, heroi patri, una aventura convertida amb el pas del temps en diada d'amor i cultura, representa molt bé el nostre tarannà.

També en l’himne em sobren els violents cops de falç dels segadors i aposto més per una Santa Espina immaculada, que, no obstant això, també deixa anar allò de "som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol", però que enlluerna, tot ressaltant les meravelles de la nostra terra a ritme d’alegre sardana festiva.

Sigui com sigui, tornant a la Diada -i que em corregeixin els més saberuts-, no és una data que s'hagi commemorat sempre, malgrat que segur que mai ha deixat d'estar en la memòria de la gent, de fet, després d’èpoques d’intermitències, no va ser fins a la instauració de la darrera democràcia que no es va oficialitzar definitivament.

Aquesta mateixa democràcia, mal aplicada, que deixa que l'estat faci enquestes a les empreses, que les companyies telefòniques ens preguntin fins a cansar-nos, però que no deixa que un poble expressi la seva opinió (només això, una opinió), a les urnes.

La manifestació de la setmana passada va ser tan brutal i emotiva que, a partir d'ara ningú pot fer els ulls clucs, ni els partits antagònics, ni els centralistes, ni els estrangers, ni els opositors. Fins i tot els mitjans de comunicació espanyolistes, tant injustos i manipuladors, han afluixat el discurs. Les coses han començat a canviar en pocs dies.

No tinc clar encara si votarem el 9N, tampoc si mai arribarem mai a tenir la independència, però si sé que, després del que vàrem viure dijous, res no pot tornar a ser igual, les relacions institucionals no poden quedar en la mateixa anquilosada posició, l'autogovern ha de ser un altre. Passi el que passi, en sortirem guanyant.

Per això crec que la celebració de l’11 de setembre, com la coneixem fins ara, s'ha d’acabar, potser conservarem la data, però el motiu ha de ser molt diferent.

A partir de l'any vinent ja no commemorarem la derrota del 1714, celebrarem la victòria del nostre poble al 2014.

Ja friso per explicar, amb el cor ple d’orgull, als meus amics francesos que ara nosaltres també hem guanyat en una lluita per la llibertat, i a més, amb civisme i sense disparar un sol tret.