MORAL CATALANISTA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

A finals del segle passat, estareu d’acord amb mi, que, a Catalunya, presumíem de país, de govern, d’una indústria avançada, una mentalitat oberta, una economia en marxa, un idioma, una cultura i un model de vida que era envejat arreu, potser fins i tot en alguns casos, de forma sana.

Anàvem amb el cap ben alt i sense fissures, tot i que, vist amb el pas del temps, les nostres llibertats com a poble eren iguals o pitjors que ara, però teníem la moral  dalt de tot.

La moral actua com un estimulant a l’hora d’aconseguir objectius. Es provat que una moral alta dona ales a un equip esportiu, que augmenta l’autoestima i la seguretat personal, que fins i tot en la guerra la moral de les tropes es veia com a indispensable.

Però just ara, que estem davant del repte més important des de fa tres-cents anys i quan estem lluitant pel nostre màxim nivell d’autogovern, tinc la sensació personal de que les circumstàncies actuals ens minen la moral com a país.

Veiem com des de Madrid saben desmuntar-nos els arguments i vendre’s millor, fan llenya de la corrupció com si ells no en tinguessin, s’afanyen a ensenyar les balances fiscals i mostrar que hi han comunitats que podrien queixar-se més que nosaltres i la gent s’ho empassa, venen el nostre model educatiu com una imposició feixista, el separatisme com una malaltia i, subjectivament, associen la paraula a conflictes com els que es viuen a Ucraïna.

I si no teníem la moral prou apedregada, les malifetes del ex-honorable Pujol ens l’ha ensorrada encara més i se’ns desmunta el mite de la persona que ens havia posat en el mapa i encaminat cap a l’autodeterminació.

Mentrestant, el trident que hauria de dur el timó del país, es desfà, en Duran baixa del tren en marxa, en Jonqueres en queda al marge per no desgastar-se i en Mas viu una situació sobrevinguda i que potser no pot assumir tot sol.

I per acabar d’adobar-ho, el Barça ja no és l’equip envejat i temut, el seus dirigents, com en les pitjors èpoques, estan enfrontats i fins i tot imputats, com la gran estrella, que ha passat de ser l’ídol fins i tot pels rivals, a ser un personatge insolidari i corrupte.

I es que ja ho diuen que quan el Barça perd baixa la moral el país i la producció s’encalla.

Fins i tot TV3 i Catalunya Radio, símbols indiscutibles de llengua i cultura, tampoc passen pels millors moments.

Just en el moment en que hauríem de treure pit  i mostrar-nos davant del món com un model de país, respectat i ben situat, al que tothom voldria com amic i model, estem en el pitjor moment mediàtic.

Ja només faltaria que les tintoreres s’instal·lessin a la costa i marxessin els turistes.

Ens cal fer molta feina en poc temps per treure’ns la tifa de la espardenya, però hem de ser positius i segur que esdeveniments futurs ens faran augmentar l’índex de moral el país.