FESTIVALS I FIRES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

 

Fa temps, els nostres avis o potser els besavis, arribada la calor, als vespres, s’afanyaven a treure la cadira al carrer i la feien petar a la fresca, fins i tot, anys a venir, molts es procuraren allargaments de fils per treure la televisió al balcó o al pati i així poder veure-la, fora de les quatre parets.

És molt agradable, en plena canícula, quan la calor escanya i es posa el sol, cercar una mica d’aire fresc sense haver de recorre als aparells moderns.

Els pobles són els indrets on ho han posat més en pràctica i, amb el temps, algú va decidir posar-ho en comú i varen començar els cinemes a la fresca, sardanes o els concerts a l’aire lliure.

D’uns anys ençà un quants han agafat fama, han esdevingut lloc referents i amb el temps s’han consolidat com a “Festivals d’estiu”, portant artistes de renom en la especialitat de cadascú, triomfant per la seva qualitat i el seu entorn idíl·lic.

Però darrerament sembla que no hi ha poble o barri que no es vulgui pujar al carro dels concerts a la fresca i fins i tot en el lloc més modest s’han empescat un festival temàtic per poder reunir veïns i visitants, contractar una sèrie de cantants, conjunts o orquestres que els faci passar l’estona i, si és possible, embutxacar-se algun caler, tot i que suposo que no és l’objectiu, ni el resultat final.

El mateix ha passat amb les “Fires de...”, que no hi ha tardor que no surti un poble que es faci seva una fruita, una salsa o un embotit per reunir unes quantes parades, que solen ser sempre les mateixes i així donar vida i beneficiar firaires, locals socials i restauradors.

Sembla com si aquests festivals i aquestes fires s’hagin convertit en un apèndix de les tradicionals festes majors d’estiu i hivern, quan en els pobles posaven l’olla grossa dins la petita i vivien els dies més seus.

Res a dir, per experiència puc certificar sense por a exagerar que, si fa un bon vespre i la cadira no és de fusta plegable que et destrossa l’esquena, sentir un concert o veure una pel·lícula tenint les estrelles com a sostre, la gespa sota els peus, els veïns al costat, la brisa que t’evapora la suor i sentir la olor de camp és un dels estats més agradables que podem tenir a l’estiu, sempre que els rantells ens deixin en pau.

Així com fer un volt per les parades, fer un mos, veure qui fa el cap més gros i xafardejar l’església del poble de torn, és també un bon exercici quan la calor és fora.

Una bona formula de fer veïnatge i, a més a més, promocionar la bonances locals, el problema és, com sempre passa amb les rèpliques, que al final la excessiva oferta divideix la demanda i tothom hi perd.

Festivals d’estiu i fires temàtiques, rotundament si, però no tot s’hi val.