DICTADURA DEMOCRÀTICA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

 

Conversava, temps enrere, en una d’aquelles sobretaules llargues i agradables, amb una persona força influent dins de l’àmbit cultural català i que té les idees molt clares. Tot analitzant el panorama polític del moment li vaig etzibar que perquè no es posava en política i la seva negativa va ser contundent “Per no haver-me de sotmetre a les directius d’un partit”. Sàvies paraules.

La setmana passada vàrem veure un exemple molt clar en el parlament català, on tres diputats socialistes no han volgut seguir l’estratègia que marcava la direcció del partit, han preferit votar el que els hi dictava la seva consciencia i ara, per exercir la llibertat poden rebre represàlies. Això ens ha de fer reflexionar.

Qui no diu que algun diputat del PP, si el vot fos secret, no s’hagués decidit pel sí o, perquè no, potser algun diputat esquerrar ara té un problema de consciencia.

Ens hem de preguntar si es democràtic que, en política uns, mal anomenats, barons dictin el que la seva moral els mana i obliguin a tota una massa de militants heterogènia, a seguir unes estratègies amb les que alguns no combreguen de forma puntual, tot i estar al mateix bàndol.

I no son els únics, a l’estat espanyol la diferència de criteris dins del PP sobre la Llei de l’avortament i la de l’ensenyament és més que manifesta i no parlem de la relació Duran-Mas, que més que una aliança sembla un matrimoni de conveniència.

És per això que conductes com les de Geli, Elena i Ventura, han de fer obrir els ulls als dirigent dels partits, no només els socialistes, i que entenguin que un polític ha d’escoltar i exercir el seu vot per defensar les seves idees, però en cap cas seguir estrictament un camí marcat pels altres. Això es la llibertat.

Llistes obertes, vots directes, votacions secretes. Hi ha altres alternatives que funcionen arreu i que han estat pensades, suposo, per evitar el que ara està passant.

No podem dependre de polítics que preguin decisions només perquè no sigui dit que estan d’acord amb l’adversari, que busquin el que més els convé perquè el seu partit guanyi i ells s’assegurin un escó. El futur que han de gestionar és el nostre.

Temps enrere podien tenir l’excusa de que sortíem d’un temps fosc i que no en sabien, que la nostra democràcia era jove.

Però ja han passat 35 anys i l’aprenentatge s’ha acabat, i si ara el parlament espanyol rebutja les demandes del català, serà la més gran demostració de que aquest aprenentatge no ha estat gaire profitós.

Que votar lliurement és, com diuen a Omnium Cultural, el més normal, dins d’un país normal.

Dictadura dins la democràcia, quina contradicció.!!!.