ESPERIT NADALENC

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Ja hi tornem a ser, per molt que repetim que això no va amb nosaltres, arriba la nit de Nadal i tornem als mateixos tòpics de sempre.

Un cop a l’any molts ens fem creients de pega, ens afegim als que de veritat tenen el sentiment catòlic arrapat al cor i tots plegats ens assentem vora una taula, endrapem torró, cantem nadales i caguem el Tió.

Com si d’una abducció es tractés, sembla com si, per uns dies, tot s’entendrís, com si realment aquell esperit nadalenc que els americans ens volen fer creure a les seves pel·lícules roses existís de veritat i ens intentés fer millor persones, però ja se sap que aquests bons propòsit, com diu la dita, duren fins a Sant Esteve.

I ben mirat tampoc ens hem d’atabalar, no és res dolen, al cap i a la fi, el que ens intercanviem son bons sentiments i això no pot fer cap mal.

Tot ajuda, els llums al carrer, l’ambient, les felicitacions –ara convertides en missatges-, la mainada -sempre protagonistes-, la il·lusió, la tendresa, la calor de la llar, el somriure d’un nen.

Més aviat penso que tot plegat ve perquè l’any s’acaba i com tot exercici, ni que sigui econòmic o esportiu, quan toca a la fi cal fer balanç, com deia la cançó, veure el bo i el dolen, girar la ment i mirar cap endins. Llavors recordem les persones perdudes, no nomes les traspassades, sinó també aquelles que, estant ben vives, les hem perdut per manca d’atenció, aquell amic no trucat, aquell sopar pendent, aquell t’estimo estalviat, aquella mala acció evitable, aquell comentari malcarat que sobrava i llavors se’ns omple el cor de melangia.

Radiografiar l’any que es mor, desitjar que hagi estat el pitjor de les nostres vides i creure que el millor està per arribar. Ves quin remei.

Però sobre tot agrair, com ho intento fer jo aquí, als que ens envolten: als companys de feina, als seguidors, als amics de lletres, veïns de cabòries posades sobre blanc i sobre tot a la família, el més preuat que hom pot tenir.

I demanar a l’any que neix que ens allunyi de malalties, ens desveli misteris, ens identifiqui i ens posi al nostre lloc, ja sigui com a persones, aconseguint millorar-nos; econòmicament, saben el que ens espera i com a país, deixant-nos anar pel camí que escollim.

Potser si que hi ha esperit de Nadal, aprofitem-lo i gaudim-lo, que es molt efímer.