COMPRAR A CASA

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

És difícil fer la carta als Reis per als altres, escollir quelcom que sorprengui, que no ho tingui, sigui útil, i que, a més no suposi una despesa massa exagerada als tres Mags.

La mainada ho tenen clar a l’hora de fer la missiva, l’omplen d’aparells electrònics, són els nous temps.

Avui sembla que la diversió passa per l’endoll, sense corrent, pantalla, memòria i targeta gràfica, la joguina no és vàlida.

Mòbil i tauletes per marrecs que no aixequen un pam de terra i uns Reis que cada any tenen la bossa més buida.

Els grans tampoc ho posem fàcil, la majoria ens queixem, però tenim de tot, tampoc es fàcil triar per nosaltres.

Recordo temps pretèrits que, malgrat la limitació de productes, en una tarda de passeig a Figueres sortia amb la llista feta. Triar i remenar, veure aparadors, preguntar, entrar a tocar allò em feia el pes.

Avui dia internet ens ha posat el món als peus, mirem de refrescar idees amb llargues navegacions per la xarxa a fi de cercar allò que, fabricat a ultramar, pugui ser diferent, com si només a través de l’ordinador poguéssim ser més originals.

El diner de plàstic i la banda ampla fan la resta.

I estem perden els orígens, estem donant de menjar als de fora i els impostos volen.

Mentre, les nostres botigues les passen magres, ara ja no tenen ni Nadal que els equilibri el mal any, ens manca clarament una educació de país, d’escombrar, el poc que queda, cap a casa.

Fixeu-vos a l’estiu en els cotxes dels turistes que ens venen a visitar i veureu que els francesos i els alemanys porten majoritàriament marques originaries dels seus països. Fins i tot propietaris de cases, parcel·les i embarcacions, opten per dur-se materials de casa seva.

Els americans, japonesos i xinesos, amos del màrqueting i de internet, en lloc de comprar fora, han aconseguit un posicionament òptim per vendre’ns a distància.

Per festes és un bon moment per plantejar-nos la situació.

Ningú dubta que navegar per tafanejar i ajudar-nos a saber el que volem està be, fins i tot per trobar preus i localitzacions, però a l’hora d’encarregar-ho és millor aixecar el cul, posar-nos la trenca i baixar al carrer, on segur que, a quatre passes trobarem aquella botiga que ens ho vendrà amb tota garantia, on el personal ens mirarà als ulls, ens donarà les gràcies amb un somriure i evitarem que aquest veí hagi de tancar el negoci per culpa d’una globalització que afavoreix sempre els mateixos.

Com a casa no hi ha res.