MUSICA, SI US PLAU

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Aquesta setmana l’Acústica ha perfumat de notes amables l’ambient, omplint d’enveja la Tramuntana, que volia reivindicar que ella també va ser intèrpret musical, a la ment d’en Dalí, en el gran òrgan de Quermançó.

Versos cantats, cançons recitades, ritmes ballables, intèrprets desendollats, musica en estat pur, respirable a cada cantonada.

Un combat, tot i que amb espases de cartró, contra un govern que vol acabar de matar al sector, ja prou castigat per pirates i cànons.

L’Empordà és terra de musics. Aquí han vist la llum mestres tant importants com en Cristau, en Surrell, en Carles Coll o en Pere Puig, altres d’adoptius com en Pep Ventura. Tenim cobles reconegudes arreu con els Montgrins o l’Empordanesa entre d’altres, grans orquestres que animen revetlles estiuenques i balls de tarda de diumenge. També hem estat bressol de molts grups, des de els pioners “Hunos” fins als darrers “Banana Beach”. Hem viscut l’èxit dels “Sangtraït”, la universalitat d’en Lluis Llach, el reconeixement a la Coral del Sant Pau i la llista continuaria.

Fins fa uns anys les escoles de musica de la comarca s’omplien de mainada que, fora d’hores escolars, aprenien a llegir pentagrames, picaven tecles, grataven cordes, pentinaven violins o bufaven saxos, per preparar els concerts del Nadal o Juny davant la família.

Però també la crisi ha fet que els pares hagin de destriar les activitats dels menuts i molts hagin hagut de deixar de banda la solfa.

I en mig de tot plegat arriba l’Acustiqueta i ens torna la fe, ens meravella, amb actuacions com la dels baix-empordanesos “Di-versiones” el dissabte a la tarda a la Rambla, on feia goig veure els més menuts ballant les clàssiques cançons de la època dels seus pares i avis.

I és que posats a reivindicar, s’hauria d’implantar a les escoles l’assignatura de cultura musical, per explicar als adolescents que hi ha quelcom més enllà dels “xumba-xumba” d’algunes emissores o discoteques. Ensenyar-los a gaudir de la musica que han fet els altres, dels clàssics, que no són només Mozart o Beethoven, que també ho son els compositors de les darreres 6 dècades, que han creat cançons increïbles, que ens animen, ens fan estimar, ballar, sentir-nos nostàlgics, optimistes i retrobar records que ens traslladen a estats que ara enyorem, lluny de les penúries actuals.

El govern ens puja l’IVA de la música, de la cultura en general, oblidant, incultes d’ells, que la musica amansa les feres i això els hi convindria.