PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Els independentistes del canvi de
segle, amb la posada en marxa de l’ Europa unida i la entrada de l’euro, varen
tenir sentiments contraposats. Per un cantó tenien la il·lusió de veure el mot “Europa”
en el seu DNI, però per un altre també la por de que les estrelles sobre fons
blau taparien les estimades quatres barres.
Però el temps ha demostrat que res
d’això era cert i que aquell projecte de gran país que havia de ser la primera
potencia mundial, tenir a ratlla els capritxos americans, fer-nos sentir
orgullosos i governar el món, no ha estat capaç ni de governar-se a si mateix.
Un país que alterna la presidència
cada sis mesos no pot tenir mai un projecte de futur, i ara, que tots les estem
passant magres, no hi ha un cap visible, un president que ens il·lumini el camí.
Només manen els cèntims i aquells que financen en marquen les pautes.
El govern espanyol, davant la injecció
de calers d’altres més poderosos, ajup el cap i acata normes que només serveixen
per garantir que es pugui tornar el préstec, tot i que vagin en contra de la economia de la gent.
I nosaltres, els catalans, que
històricament hem estat el pal de paller de les finances espanyoles, no hem
sabut mai treure’n profit com ells i encara hem hagut de patir sempre per la
nostra cultura, idioma i ensenyança.
L’independentisme creix, cada dia s’hi
afegeixen més municipis, però es diferent al de fa un parell de dècades. Ara no
respon només a una qüestió d’història, llengua, cultura i terra, sinó també a
una raó econòmica.
Quan hem tingut les oportunitats
d’agafar el mànec no ho hem fet i ho volen fer ara, just en el pitjor moment
econòmic, que és quan ens posarem a tothom encara més en contra, que argumentaran
la nostra poca solidaritat, que sabem que ens acusaran de garrepes i
aprofitats, que serà fàcil sentir-nos dir que plorem per esmenar els nostres
errors passats, i tot plegat sabent que, vista la situació, no en traurem res.
Temps hem tingut per canviar les
coses, per reivindicar, per reclamar el que és nostre, però ara, com deia
l’ex-president, “no toca”, tot i que estiguem carregats de raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada