PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Estareu d’acord amb mi quan afirmo que, quan et toca un cotxe d’autoescola al davant, maleïm la nostra sort.
I és que el pobre alumne, ben assessorat pel seu monitor,
compleix fil per randa tot el que està assenyalat, fet que alimenta la nostra
desesperació, i anirà a 30 per hora si el senyal rodó així ho diu, s’aturarà a
tots els «cediu el pas» per mirar a tots costats i farà les rotondes per fora.
Però, en realitat, és ell qui està complint el que seria
perceptiu, i som nosaltres els que, com delinqüents reincidents, ens saltem les
normes cada cinc minuts.
És cert que aquest incompliment, en alguns casos, porta
conseqüències, fins i tot morts, i que, si tots ho féssim com ells, anar amb
cotxe deixaria de ser una de les principals causes de mort i desapareixeria d’aquest
fúnebre rànquing.
I com que som així de sapastres, no hi ha altre remei que
posar paranys per fer-nos adonar que no ho fem bé i, si cal, castigar-nos, en
forma de multes, com alumnes rebels.
Però, els humans som tramposos i, si hi ha quelcom que
ens controla, ens les empesquem per buscar com evitar-lo i un dels controls que
em semblen més vulnerables són els radars, aquells que estan estàtics en un
punt de la via.
Com els que acaben de posar a l’entrada de Figueres per
Vilatenim o el que aviat estarà en funcionament a l’accés i sortida de Roses.
Un cop localitzats, ja sigui per coneixement o perquè el
navegador del cotxe o la practica aplicació “Waze” ens avisa, els vehicles
frenen i es posen a la velocitat demanada només en aquell punt, i, cop hagin
evitar que els retratin, l’accelerada farà que la prohibició se’n vagi en orris
i el perill, si és que hi era, segueixi ben vigent.
Els radars de tram, pel contrari, obliguen el conductor a
no superar el límit durant la distància concreta i són molt més efectius.
Excepte el de Fortià, que la majoria incompleixen,
sabedors que el temps aturats al semàfor en vermell corre al seu favor.
De totes maneres, espero que ben aviat la tecnologia o la
IA, que tan ràpidament avança, trobi un mètode, potser dins dels mateixos
vehicles, per detectar l’alcohol consumit i, sobretot, les drogues, que són els
elements que, segons les estadístiques, més influeixen en els accidents mortals
a la carretera.
Mentrestant, quan passem per un radar, premerem el fre
just al seu pas i prou, ja que, si no, quedarem ben retratats.
Però, un cop passat, oblidarem el motiu pel qual hi era i
tornarem a ser els delinqüents habituals.
