PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
D’un temps ençà, estem vivint molts casos de dificultats en la mobilitat de les persones.
Pagesos emprenyats que tallen autopistes, aiguats que
deixen vies negades i malmeses, desgraciats accidents de tren que interrompen
trajectes, àdhuc vagues de maquinistes, despreniments i avaries recurrents a
Rodalies, etc.
I qui no diu que no en vindran més: potser aviat els
pescadors tallaran carreteres, nevarà al febrer o passaran altres coses que
encara no imaginem, i que, d’una manera o altra, faran que molta gent tingui
problemes per arribar a la feina o per tornar a casa.
Però, en cap cas estem parlant de fets que, en major o
menor mesura, no passessin anys enrere, i més tenint en compte que els
vehicles, els trens i les carreteres no tenien els avenços d’avui i que les
comunicacions eren molt més precàries.
Ens preguntem què és el que fa que avui tinguem
coneixement que tanta gent, també del nostre entorn, es vegi afectada per
aquests fets? Doncs la necessitat que hem creat de moure’ns.
En primer lloc, la descentralització de les ciutats, d’on
la gent ha fugit del centre, fa que ara s’hagi de desplaçar si la feina és
urbana.
I també el cas contrari: moltes empreses s’han instal·lat
en polígons allunyats, en terrenys més assequibles, cosa que implica haver-se
de moure cada matí per anar a fitxar.
I les oportunitats, aquelles que tothom somia: la feina
ideal, aquella que ens fa pensar que ens forrarem sense fotre gaire brot, però
que és a uns quants quilòmetres.
A tot això, s’afegeix la dificultat actual de trobar un
habitatge assequible, fet que obliga molta gent a emigrar als extraradis.
No és que, dècades enrere els trens no s’espatllessin, anessin
sempre a l’hora, o que les carreteres no es malmetessin; és que abans la gent
no tenia tanta necessitat d’utilitzar els mitjans de transport diàriament per
guanyar-se la vida.
Tot plegat és el preu dels nous temps, d’allò que ha
creat aquest mal anomenat progrés, que no només afecta la manca de mobilitat,
sinó que també ataca directament el medi ambient, ja que no hi ha cap mitjà de
transport que no contamini, fins i tot, l’elèctric.
És cert que, actualment, el canvi climàtic és una
realitat i que, per la inoperància de polítics i gestors, la xarxa viària i
ferroviària està mal mantinguda, però el motiu de que la situació sigui tant viral
és que avui hi ha molta més gent que necessita moure’s.
