PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
No sé si cada dia de la setmana té un fet associat -que s’expressa en anglès- però, es veu que, a part del “Black Friday”, que ja coneix tothom, també existeix el “Blue Monday”, que justament va ser ahir.
Aquesta expressió, traduïda a la nostra inclusiva
llengua, ve a dir que és un dilluns trist, molt pesarós i que està catalogat
com “el dia més trist de l’any”.
Es veu que ho va determinar un psicòleg gal·lès, que
segurament no tenia gaire feina, fa uns vint anys.
La fórmula que va utilitzar, però, no va gaire
desencaminada. Si ens hi fixem bé, estem en un moment de l’any que no promou
gaire l’alegria.
Climàticament, no convida a la vida a l’aire lliure, a
les terrasses ni a les xefles que als llatins mediterranis tant ens agraden.
Ni tampoc ens hi podem prodigar, ja que les despeses de
les festes i dels Reis —cada cop més generosos— han deixat la targeta de crèdit
fosa, amb uns terminis que cauran properament i que, a molts, els fan perdre el
son.
Som, justament, en allò que, en català mal traduït,
s’anomena “la pujada de gener”, o, en català més normatiu, “el gener costerut”.
I finalment, que després de tres setmanes, ens adonem que
els propòsits dels dotze raïms i el brindis de la nit de Cap d’Any difícilment
els complirem, fet que ens desmotiva i ens retorna a la vella coneguda rutina.
Però, em plantejo si realment aquests sentiments
depressius es donen només el tercer dilluns de gener, ja que també es poden fer
palesos altres dies, fins i tot en èpoques més càlides, atès que la situació
personal de molta gent és complicada durant tot l’any.
L’accés a l’habitatge, la inseguretat, la inestabilitat
econòmica i laboral —tant a nivell de treballador com d’empresa—, la manca de
líders polítics creïbles, les pandèmies, les guerres o els desplaçaments
migratoris no desitjats fan difícil, per a molts, mantenir l’optimisme.
És fàcil de dir, però cal cercar la part positiva de les
situacions i, amb una gran dosi de resiliència, ens hem d’adaptar als temps que
vivim.
La reclusió de l’hivern, rere els vidres entelats, amb
menges fumejants i senzilles, la lectura d’un bon llibre, una sèrie
interessant, una bona pel·lícula clàssica, una partida, una conversa i l’amor
són antídots agradables i barats per als dies que vivim, i que no tenen, que jo
sàpiga, ni els cal, cap anglicisme.
