SENSE ESPÀRGOLS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Qui ens havia de dir que veure ploure en ple de cap de setmana fos motiu d’alegria entre la gent, quatre trons que ja no ens espanten i malgrat que havíem d’obrir el paraigües a estones i saltar les petites basses, a ningú importava si els dies de festa els havíem de passar tancats a casa.

Com era d’esperar, la pluja no ha cobert les carències i ens caldrien molts dies així per recuperar-nos.

Encara, seguim rodejats de gespa morta, arbres famolencs, flors per obrir, fruita poc sucosa.

El verd a la natura influeix directament sobre la roda climàtica, és el pulmó que mai ens hauria de faltar i que, ara, adopta altres colors de espectre.

I és que la manca d’aigua, més enllà de l’evident problema alimentari i d’higiene, també provoca altres afectacions que sembla que queden en segon terme.

Una d’elles és no poder gaudir del plaer que aporta la pluja als caminaires diumengers quan arriba la època dels espàrrecs.

Poques costums tant empordaneses com la que de quedar de bon matí per anar a “caçar”, (no cap buscar), espàrgols (no pas espàrrecs), amb la família o els amics

Anar a fer camí, bossa a la mà, per anar observant la base de les vores dels corriols, allà on creixent les esparregueres, fines i espinades que envolten el bé més apreciat

Aquest monument fàl·lic, verd i allargat, amb el prepuci granat, de color verd indefinit, amagat i discret, com qui vol passar desapercebut.

Tallar-lo pel punt precís, on es trenca sense arrancar-lo, un cop d’ull per comprovar si té germans, cosins o família propera i si és el cas, augmentar l’alegria i ser l’enveja de la colla.

O maleir els ossos a qui, més matiner, ha deixat els brocs que ens provoquen decepció i que potser ens obliguen a canviar de zona.

Un cop a casa, la darrera selecció i si n’hi masses, farem feliç a un veí, tot alimentant també, les relaciones socials.

Neteja i tallat a mà, bocí a bocí, ni gros ni petit, un cop de paella i amb els ous ben batuts a fer una truita, sucosa i aromàtica, guanyada amb l’esforç.

Un regal de la natura que, difícilment, tindrem aquesta primavera, a menys que Tlaloc i Zeus ballin la dansa dels indígenes americans o facin la romeria del Viko lavi a Mèxic, per conjurar-se i fer-nos arribar els núvols negres que tant enyorem, això sí, amb mesura, si us plau.

I és que la sequera es molt més que la manca d’aigua, també ens afecta l’oci i la gastronomia.