AMB L’AIGUA AL COLL

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Aquest racó de país, reconegut arreu del món, té un gran atractiu turístic, ja que oferim paisatge, platja, muntanya, sol, bona gastronomia i llocs d’interès cultural de primer nivell i aquest equilibri fa que sigui interesant pel visitant, que ens deixa un pessic dels seus estalvis.

Estem d’acord que cal regular-ho i controlar-ho i que no tot s’hi val, però, és cert que si el turisme ens falla, la comarca se’n ressentiria, tant de manera econòmica, com laboral.

Si donem una volta pels fòrums i webs de viatges a nivell europeu, es comenta que la sequera que vivim afectarà al turista, que no podrà gaudir de les comoditats habituals.

I ja sabeu que les coses tenen tendència a exagerar-se, sobre tot si els rumors són malintencionats i venen de llocs de competència directe, com el sud espanyol, la França, Itàlia o Grècia, que pinten la nostre Costa Brava com un lloc desèrtic, inhabitable i amb restriccions encara pitjor de les que realment tenim.

Així les coses, no és estrany que grups d’empresaris hotelers vulguin suavitzar la imatge donant la notícia de que, en els seus hotels i càmpings, siguin de mar o de muntanya, les piscines estaran plenes i l’aigua sortirà de les dutxes, amb seny, però, de manera adequada.

Però, tal com estan les coses, només tenen l’alternativa de tractar l’aigua del mar, cosa que fa posar el crit al cel a l’ACA, als ajuntaments i als ecologistes.

Els números són cruels i sovint injustos, i és cert que moltes poblacions multipliquen per deu els habitants i això farà que el límit de consum per persona dispari les estadístiques.

Però, hem de fer l’esforç per entendre la posició dels empresaris, preocupats pel seu negoci, que a l’hora dona feina a molta gent i repercuteix tant directe com indirectament, a la economia de la comarca.

Per sort, sembla que l’ajuntament de Roses te bones intencions i mirarà de posar-hi remei, cosa que hauria de ser un mirall per la resta de consistoris costaners.

Hem de fer de les crisis, oportunitats, buscar solucions i fins que l’aigua no caigui del cel, hem de procurar que no se’ns tanqui l’aixeta del nostre gran negoci, sinó tots acabarem amb l’aigua al coll.