NITS A LA FRESCA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Vivim en un indret turístic on cal acontentar el visitant, que ens dona vida i feina. Això fa que, lluny de fugir de casa, quan arriba l’estiu un percentatge molt alt dels autòctons aprofiten la situació per treballar més que mai.

Prop de la costa, les feines de temporada sovintegen i malgrat les queixes, totalment certes, dels hostalers per la manca de cambrers professionals, els aturats i estudiants aprofiten els mesos de calors per sanejar, ni que sigui mínimament, l’economia de l’any.

Molts d’ells, acabada la jornada, poques ganes els queda per l’oci i encara menys pes sortides nocturnes, àpats en restaurants plens o llargues reunions d’amics.

Com a molt, una escapada a la platja propera en el moment de descans o un passeig de vespre, quan la fresca fa que s’estigui millor a la intempèrie que a dins de casa.

És per això que trobo que els festivals rurals que organitzen els ajuntaments de molts pobles son una bona via d’escapament, tant per aquells que l’endemà han de treballar, com pels que prefereixen passar les vacances a casa per no veure’s engolits per les multituds.

“Les nits a la fresca” que s’anuncien i que es porten a terme a moltes places i racons dels nostres pobles i ciutats son aquell oasi en mig de l’estiu, amb un format amè i barat.

Projeccions de cinema, sardanes, petites obres teatrals i músiques de tots  tipus, a l’aire lliure, mentre la mainada remena lliurament pels voltants.

Una exemple sense anar més lluny, aquest passat divendres, a Navata, uns veïns musiquers i un ajuntament col·laborador, varen reunir una colla de músics i cantants aficionats, gent del poble o rodalies, que havien preparat cadascun, des de feia setmanes, un parell de cançons conegudes.

Les varen interpretar amb els instruments més preuats, que son el cor i la il·lusió i que, barrejats amb talents amagats, varen distreure a un públic que omplí la placa amb cadires plegables arrenglerades i vanos a la ma.

Fins i tot, es varen atrevir, tots plegats, a una interpretació conjunta com a fi de festa, com es fa en les grans trobades de músics famosos.

Un “mojito”, una mica de tertúlia amb els veïns i cap a casa, amb la satisfacció, tant dels participants, com del públic, d’haver gaudit d’un bon vespre.

Nomes calen ganes i predisposició, perquè tothom gaudeixi de l’estiu, tant aquells que treballen, com la gent gran, com els que prefereixen quedar-se a casa per evitar els turistes passats de voltes.

I podem ventar-nos que, a la nostra comarca, això ho sabem fer molt be.