PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÁ"
En Robert Zimmerman, altrament conegut com a Bob Dylan, va actuar, fa unes setmanes, a Barcelona.
La majoria de la gent que va assistir al Gran teatre del Liceu
es va quedar amb un pam de nas, ja que el controvertit músic de Minnessota no
va entonar cap dels seus himnes eterns, que ens han acompanyat durant dècades.
Però, si alguna cosa cal destacar d’aquest estrany
concert va ser la decisió del divo de que el públic no pogués utilitzar el
mòbil durant l’actuació.
Així les coses, al entrar al recinte, els telèfons
quedaven tancats en una bossa, totalment inutilitzats.
Aquest fet va provocar als assistents una sensació de
buidor, com si els hi faltés alguna cosa, com si quedessin aïllats del mon
exterior.
Tot i que ja majoria tenien edat suficient per afirmar que
la seva l’adolescència i joventut era anteriors a l’invent dels mòbils, en
aquell moment el trobaven a faltar com el cec el bastó.
Però, passat els minuts, tothom estava relaxat, passejava
per les majestuoses escalinates, tafanejava per les llotges i compartia una
copa de cava en Saló dels Miralls, tot conversant, sense selfies, ni trucades.
Un cop a platea, la gent es saludava, parlava, fins i tot
amb el veí desconegut, compartia experiències i debatia sobre l’obra del mite
que estaven a punt de veure.
Quan sonaven les notes dels músics, cap llum ni flaix interrompia
la màgia i els assistents varen gaudir, cadascun a la seva manera, d’un concert
que la majoria no oblidarà.
Al final, tothom va entendre que havia estat una bona
iniciativa que calia implantar a altres espectacles
Fa poc va actuar Coldplay i el seu líder, Chris Martin,
va manifestar que hi havia moments que tenia la sensació que cantava a les
llumetes i no al públic, que en lloc de gaudir del moment, el veia a la seva
pròpia pantalla.
Una llàstima per ambdues parts.
“Figueres a escena” té una bona programació de teatre i música
i jo no veuria amb mals ulls que en algun dels seus programes s’obligués a
deixar els mòbils inhabilitats. Segur que l’experiència guanyaria en qualitat i
els actors o músics es sentirien més a prop de la gent.
Això si, val a dir que un cop el públic va traspassar les
portes del emblemàtic teatre barceloní, els mòbils varen tornar a sonar i la
vida va continuar, però ningú va poder penjar cap foto a les xarxes socials ni
fer enveja als membres del grup de WhatApp i varen marxar amb la sensació
d’haver assaborit el concert, malgrat no haver escoltat el “Blower in the wind”
ni cap dels èxits del rei del folk.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada