NITS A LA FRESCA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Vivim en un indret turístic on cal acontentar el visitant, que ens dona vida i feina. Això fa que, lluny de fugir de casa, quan arriba l’estiu un percentatge molt alt dels autòctons aprofiten la situació per treballar més que mai.

Prop de la costa, les feines de temporada sovintegen i malgrat les queixes, totalment certes, dels hostalers per la manca de cambrers professionals, els aturats i estudiants aprofiten els mesos de calors per sanejar, ni que sigui mínimament, l’economia de l’any.

Molts d’ells, acabada la jornada, poques ganes els queda per l’oci i encara menys pes sortides nocturnes, àpats en restaurants plens o llargues reunions d’amics.

Com a molt, una escapada a la platja propera en el moment de descans o un passeig de vespre, quan la fresca fa que s’estigui millor a la intempèrie que a dins de casa.

És per això que trobo que els festivals rurals que organitzen els ajuntaments de molts pobles son una bona via d’escapament, tant per aquells que l’endemà han de treballar, com pels que prefereixen passar les vacances a casa per no veure’s engolits per les multituds.

“Les nits a la fresca” que s’anuncien i que es porten a terme a moltes places i racons dels nostres pobles i ciutats son aquell oasi en mig de l’estiu, amb un format amè i barat.

Projeccions de cinema, sardanes, petites obres teatrals i músiques de tots  tipus, a l’aire lliure, mentre la mainada remena lliurament pels voltants.

Una exemple sense anar més lluny, aquest passat divendres, a Navata, uns veïns musiquers i un ajuntament col·laborador, varen reunir una colla de músics i cantants aficionats, gent del poble o rodalies, que havien preparat cadascun, des de feia setmanes, un parell de cançons conegudes.

Les varen interpretar amb els instruments més preuats, que son el cor i la il·lusió i que, barrejats amb talents amagats, varen distreure a un públic que omplí la placa amb cadires plegables arrenglerades i vanos a la ma.

Fins i tot, es varen atrevir, tots plegats, a una interpretació conjunta com a fi de festa, com es fa en les grans trobades de músics famosos.

Un “mojito”, una mica de tertúlia amb els veïns i cap a casa, amb la satisfacció, tant dels participants, com del públic, d’haver gaudit d’un bon vespre.

Nomes calen ganes i predisposició, perquè tothom gaudeixi de l’estiu, tant aquells que treballen, com la gent gran, com els que prefereixen quedar-se a casa per evitar els turistes passats de voltes.

I podem ventar-nos que, a la nostra comarca, això ho sabem fer molt be.

ESPECTACLES SENSE MÒBILS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÁ"

En Robert Zimmerman, altrament conegut com a Bob Dylan, va actuar, fa unes setmanes, a Barcelona.

La majoria de la gent que va assistir al Gran teatre del Liceu es va quedar amb un pam de nas, ja que el controvertit músic de Minnessota no va entonar cap dels seus himnes eterns, que ens han acompanyat durant dècades.

Però, si alguna cosa cal destacar d’aquest estrany concert va ser la decisió del divo de que el públic no pogués utilitzar el mòbil durant l’actuació.

Així les coses, al entrar al recinte, els telèfons quedaven tancats en una bossa, totalment inutilitzats.

Aquest fet va provocar als assistents una sensació de buidor, com si els hi faltés alguna cosa, com si quedessin aïllats del mon exterior.

Tot i que ja majoria tenien edat suficient per afirmar que la seva l’adolescència i joventut era anteriors a l’invent dels mòbils, en aquell moment el trobaven a faltar com el cec el bastó.

Però, passat els minuts, tothom estava relaxat, passejava per les majestuoses escalinates, tafanejava per les llotges i compartia una copa de cava en Saló dels Miralls, tot conversant, sense selfies, ni trucades.

Un cop a platea, la gent es saludava, parlava, fins i tot amb el veí desconegut, compartia experiències i debatia sobre l’obra del mite que estaven a punt de veure.

Quan sonaven les notes dels músics, cap llum ni flaix interrompia la màgia i els assistents varen gaudir, cadascun a la seva manera, d’un concert que la majoria no oblidarà.

Al final, tothom va entendre que havia estat una bona iniciativa que calia implantar a altres espectacles

Fa poc va actuar Coldplay i el seu líder, Chris Martin, va manifestar que hi havia moments que tenia la sensació que cantava a les llumetes i no al públic, que en lloc de gaudir del moment, el veia a la seva pròpia pantalla.

Una llàstima per ambdues parts.

“Figueres a escena” té una bona programació de teatre i música i jo no veuria amb mals ulls que en algun dels seus programes s’obligués a deixar els mòbils inhabilitats. Segur que l’experiència guanyaria en qualitat i els actors o músics es sentirien més a prop de la gent.

Això si, val a dir que un cop el públic va traspassar les portes del emblemàtic teatre barceloní, els mòbils varen tornar a sonar i la vida va continuar, però ningú va poder penjar cap foto a les xarxes socials ni fer enveja als membres del grup de WhatApp i varen marxar amb la sensació d’haver assaborit el concert, malgrat no haver escoltat el “Blower in the wind” ni cap dels èxits del rei del folk.