NOVA VIDA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Es va sentir un crit des del passadís, i tot darrera, un altre i un altre, crits esgarrifadors, de dolor intens.

Era de matinada, però a ningú l’hi va semblar estrany.

I encara menys el plor que va arribar tot darrera.

Perquè això és una escena normal a la planta de naixements, l’únic lloc de tot l’hospital on les llàgrimes de dolor triguen poc en convertir-se en plors d’alegria i d’emoció.

Un dolor que s’esvaeix quan ella te sobre el pit a qui, feia uns minuts, tenia a la panxa.

Un cos llefiscós, unit per un cordó carnal que tallaran físicament, però un vincle que ningú no podrà desfer mai més.

Un pare nerviós, que no sap com agafar la criatura, al mateix temps que conta dits, sospira alleugerat i fa els primers retrats amb el mòbil, mentre pensa a qui es deu assemblar.

No calen presentacions, es coneixen de tota vida, sempre l’han tingut en el cor, molt de temps a les entranyes i ara al costat, somiquejant nerviosa al bressol, mentre la llevadora l’endreça.

El miracle de la vida, res tant fràgil, res tant nostre.

Com un llibre que s’enceta, el primer capítol d’una sèrie, el “riff” d’entrada de la millor cançó, el primer acte d’una funció: Ha començat una vida.

La línia de sortida d’una carrera de fons, llarga i costeruda, les il·lusions posades en un cove, una tona d’esperança.

Alegria i responsabilitat a cada platet de la balança.

La troballa de l’amor etern, l’estimació incondicional, que ens acompanyarà fins el nostre darrer alè.

Un castell de cartes en forma de somnis de futur, que cal evitar que el vent i la pluja el facin caure i un desig unànime que no es tria: salut i llarga vida.

Per primera vegada entens que pot haver algú més important que tu mateix, per qui donaries la vida, que et dona motius per morir i per matar.

Ser pares, una feina per a la que no s’estudia, però a la que hi posaran totes les ganes, sense nits, ni festes, ni excedències, sense baixes ni jubilacions.

Cada dia neixen nadons, tot i la incertesa del que ha de venir, un mon canviant, amb crisis cícliques, emergències climàtiques, pandèmies i guerres.

Felicitats als pares valents, que volen reescriure el futur per redreçar la humanitat.

Benvinguts nadons, aquests que ens fareu rejovenir de nou.