FESTA MAJOR

PUBLICAT EL SETMANARI "EMPORDÀ"

El 3 de maig, dia de la Santa Creu, es celebra la troballa, a l’any 326, de la presumpta creu on va morir Jesús i des de any 1419, és el dia gran de Figueres, per ordre d’Alfons el Magnànim.

Aquest any les festes s’han obert el dia 28 i es tanquen demà, el mateix dia de Santa Creu, amb el tradicional castell de focs d’artifici.

Entre aquestes dues dates s’ha dut a terme un programa d’activitats lúdiques i festives que, com cada any, serà elogiat per uns i reprovat per altres, però al cap i a la fi, prou extens per complaure tothom.

Entre el encerts, els pregoners, gent de casa que ha fet una important carrera periodística i que representen tots aquells professionals de la comarca, que dia a dia, fan feina perquè estiguem ben informats i que, malgrat les dificultats i els canvis tecnològics, segueixen al peu del canó.

Però, sigui quin sigui el programa, sempre hi ha una data que destaca per sobre la resta.

Estareu d’acord amb mi que, malgrat que Alfons V va voler que el dia 3 de maig fos la festa major de Figueres, el dia gran de veritat és el primer de maig.

Aquest dia, si algun sindicat gosa celebrar la festa del treball pel centre de la vila, ho ha de fer fora d’hores, perquè si no, queda absorbit per la massa de gent que passeja, tafaneja, tasta, compra, mira, parla i sobre tot, somriu.

És el dia en que Figueres s’obre a la comarca, els exiliats tornen a casa, les famílies disperses es retroben.

Com us podeu imaginar, aquest article fa uns dies que està escrit, llavors no puc saber si ahir va fer sol o va ploure.

Si la pluja va fer acte de presència, com a passat altres vegades, serà una llàstima, una pena pels expositors i firaires, tot i que, per la sequera, la rebrem de bon grat, però si l’astre rei es va afegir a la festa, la ciutat haurà mostrat la seva millor cara, radiant i preciosa com mai, lluminosa i alegre.

En els anys de la meva curta edat, en aquest dia, tothom mudat, es feia la rua de carrosses i la corresponen batalla de confeti i serpentines, que recordo de bon grat. I llavors, com ara, després d’un matí especial i àpat familiar, tarda de fires, “cavallitos”, tren de la bruixa i cotxes de xoc, pols als peus, sirenes i olor a cotó de sucre.

Dies d’orgull figuerenc, que falta fa, de veure com la ciutat també pot bategar en positiu, la gent s’enorgulleix del seu origen i enlluerna el visitant

A Figueres, la Santa Creu és el dia de la festa major, però el dia 1 de maig és la major de les festes.