OPINIONS GRATUÏTES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Hi ha frases antigues, sovint oblidades, que hem après dels nostres ancestres i que, sorprenentment, encara encaixen a la perfecció amb els temps que corren.

De jovenet, en el meu període de formació, vaig coincidir amb dues persones grans, molt empordaneses, que em varen omplir de dites sorprenents.

Perdoneu, però em ve de gust anomenar a en Pere Carbó Juglà i Lluis Tremoleda Blanch, que sumats a la meva mare Lolita Camps Teis, varen oferir-me un catàleg d’expressions que, abans que la memòria se’m faci fonedissa, hauria de posar en ordre i catalogar per així poder oferir, algun dia, una columna com la de l’ admirat Josep M. Salvatella.

Darrerament, m’ha vingut al cap una de molt repetida que deia “A la llengua i al flabiol, se l’hi fa dir el que es vol”.

I, malgrat el temps transcorregut, avui es podria aplicar als comentaris que llegeixo en les xarxes socials, sobre tot, a les valoracions que es pengen a les plataformes que valoren feines d’empreses i restaurants.

Sobretot en aquests últims, on només cal dedicar uns minuts a llegir els comentaris que deixen els usuaris a les aplicacions de reserves per adonar-nos del nivell de qui escriu.

Sobre tot els negatius, aquells que protesten per situacions, que sovint son gratuïtes i sense d’arguments de pes, però que tot i així, puntua negativament en el global.

Ja sé sap que som un país amb més tendència a la protesta que l’ agraïment.

Cal tenir en compte que aquestes valoracions negatives fan molt mal a l’establiment, ja que molts clients potencials, per comoditat, entrem a veure els rànquings global que donen aquestes plataformes, sense anar al detall dels comentaris i ens poden oferir una imatge que no respon a la realitat.

Així les coses, podem trobar-nos que aquell restaurant “extraordinari” que està en el numero 2 de la localitat, potser no és el que ens pensàvem i se’ns escapen llocs millors però que no estan a l’abast d’aquells que comenten.
Ja tenien raó els meus mestres de vida, que la parla, ara transformada en missatges escrits, és com un instrument, que pot emetre sons a voluntat del que el toca, però que no sempre sonen afinats.