PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Diuen que quan el Barça guanya la borsa puja.
No tinc el coneixement necessari per poder corroborar
aquesta afirmació, però sí que tinc la sensació que quan l’equip blaugrana
assoleix una fita important (cosa que fa temps que no passa) o guanya un derbi
sembla com si es respirés un ambient diferent, un pel més agradable, com si es
veiessin més somriures.
Potser és només una apreciació meva, però de totes
maneres és cert que el futbol, malgrat la importància que estan agafant altres
esports, segueix essent el rei i que la vida de molta gent gira al seu voltant.
Les ciutats, sense anar més lluny, sovint són recordades
pels seus equips o pels seus estadis i quan un club és notícia, tot el que
l’envolta salta a primera plana.
Quan la Unió estava en categories nacionals o lluitant
amb els millors a la Copa, es parlava de la ciutat als mitjans i es posava en el
mapa més, fins i tot, que l’obra d’en Dalí.
Eren els temps en que semblava que Figueres podia rampinyar
a Girona el protagonisme provincial, que creixia i es veia important.
Però ara mateix, Girona i Figueres viuen realitats ben
diferents, tant a nivell de ciutat com esportiu que, com deia abans, sovint van
de la ma.
Faríem be de donar suport a la nostra Unió Esportiva
Figueres i fer el possible perquè surti del malson que ha vingut aquesta
temporada.
La darrera vegada que el club havia perdut la categoria va
ser en els despatxos, feia molts anys que no es perdia en el terreny de joc i
això és un cop dur.
Una junta directiva forta i disposada, si cal, a invertir
en el futur del club àdhuc d’un govern municipal implicat, haurien de facilitar
que, en les properes temporades, el club es re-col·loqués on l’hi correspon,
per entitat, per estadi, per ciutat.
S’ha de tornar a sortir a les notícies, a veure la plaça
de l’Ajuntament plena, l’estadi a petar.
I nosaltres, els socis i simpatitzants hem de donar
suport a un colors que, al cap i a la fi ens representen ja que els seus èxits
son nostres, perquè de retruc, tots hi sortirem guanyant.
En economia, per les visites forasteres, en orgull
vilatà, en il·lusió i sobre tot, veient les cares de felicitat, potser
inconscients, de la gent que ens envolta.
Ho podríem anomenar: “L’efecte Unió”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada