PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Acaben les Fires de Figueres, que aquest any han tornat després de dos anys de restriccions, amb un format una mica diferent.
El calendari ha fet que, a l’hora de
escriure aquestes lletres encara no tingui retorn sobre les opinions populars
per poder afirmar si aquestes fires inclusives, sostenibles i femeninament reivindicatives,
han agradat o no.
El que si puc afirmar és que alguna
gent, sobre tot els que aprofiten la foscor les xarxes per fer públiques les seves
opinions, abans del fets ja havien matant el projecte.
Suposo que deu haver algun estudi científic
fet per alguna universitat americana que digui que els humans tenim la raresa
de que ens costa acceptar els canvis amb la mateixa facilitat que ens hi
adaptem.
Les Fires i Festes de la Santa Creu han
canviat de format moltes vegades en el transcurs dels anys.
El clos d’atraccions s’ha instal·lat
en indrets tant diferents com la plaça de l’Escorxador, la del Sol, el passeig
Nou o la plaça Catalunya fins arribar on és ara.
Les “Barraques”, que abans ni existien
o que en tot cas es podien assimilar al “Certament”, el vell “Embalat” que es
feia a la plaça del Grà, aquest any també han canviat de nom i d’indret, per
anar a uns llocs més accessibles, però també més poblats.
L’altre novetat és la curta durada
que es veurà compensada, segons diuen, en un allargament de la celebració de
Sant Pere, entenc que amb el clar objectiu d’evitar les pluges que, com és maig,
cada dia pot caure un raig i així poder gaudir, teòricament, de millor
meteorologia.
A partir dels focs artificials
d‘aquest vespre caldrà esperar els “feedback” però, vist el que corre per
internet, millor m’esperaré a llegir aquest setmanari i els col·legues que la
setmana que ve ompliran aquesta mateixa pagina, per saber si aquest “Rampell”,
que és tal com s’han rebatejat les “Barraques”, ha valgut la pena o no.
Per cert que la paraula “Rampell”, segons
les engroguides pagines de vella l’Enciclopèdia Catalana que corre per casa,
s’hi referix com a un “desig sobtat i passatger de fer alguna cosa”, que be es podria
assimilar amb el que estem veient entre els governants municipals dels darrers
anys, és a dir, ganes de fer coses, però res acaba de consolidar-se
I anem amb compte, que la segona
entrada de la mateixa enciclopèdia defineix la paraula com a “còlic intestinal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada