IN VINO VERITAS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa temps que busquem alternatives al turisme de masses, aquell que, aporta, però poc, que ve atret pel sol i platja, que consumeix paella i sangria i que viu la nit.

Hem intentat canviar el model al turisme de família, d’habitatge en propietat i llargues estades.

També, ja fa anys, que s’aposta per un turisme lligat al paisatge, aprofitant l’entorn incomparable del nostre Empordà.

Els aiguamolls i la seva diversitat, la badia de Roses, les Illes Medes, l’Albera fresca i tranquil·la, els pobles de postal.

Fins i tot aquesta setmana es dur a terme un debat al Cercle Sport per parlar d’aquesta transformació del model turístic

I fruit de cercar alternatives valides hem topat amb l’enoturisme, aquells que venen atrets per la cultura del vi i el cava.

Quantes vegades no hem sentit explicar o fins i tot hem gaudit de l’experiència de fer una visita a bodegues de gran nomenada en terres de vins coneguts com Ribera del Duero o Rioja.

I tanmateix, quantes vegades no havíem anat amb els pares o els amics a Peralada, en els temps del pa “pintat” amb tomàquet, pernil “serrà” i d’allò que anomenàvem “xampany”, amb més bombolles que sabor.

Ara, amb les noves instal·lacions de les bodegues del grup Peralada, hem arribat a la quadratura del cercle.

Sens dubte donaran un cop d’efecte, posarà al mapa la DO Empordà i ens obrirà les portes a un turisme de qualitat, interessat, que ens enlairarà, encara més, el nivell del nostre petit país en l’univers turístic.

I és que el vi, des de que, cinc-mil anys abans de Crist, els Egipcis a Thyrsa el varen començar a elaborar, no ha deixat mai d’interessar-nos.

Pasteur va dir que hi ha més filosofia en una ampolla de vi que en tots els llibres i Stevenson que el vi és poesia embotellada.

Perquè és gaudiment, més enllà del gustatiu, deia George Brassens que el millor vi no és el més car, sinó que el que es comparteix, perquè és gran company de la serenor, les llargues estones i la lentitud de la vida.

“El menjar és la part material de la alimentació i el vi és la espiritual”, deia Alejandro Dumas

L’aposta de Peralada ens donarà protagonisme mediàtic i això hauria de ser aprofitat per bodegues i cooperatives comarcals i així aconseguir pujar a la divisió d’honor del enoturisme a nivell mundial.

S’estan posant els mitjans, qualitat no ens en manca, cal aprofitar l’oportunitat per mostrar el nostre gran potencial, que ja ho deia Plinio: “In vino veritas”, en el vi s’amaga la veritat.

L'EFECTE "UNIÓ"

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Diuen que quan el Barça guanya la borsa puja.

No tinc el coneixement necessari per poder corroborar aquesta afirmació, però sí que tinc la sensació que quan l’equip blaugrana assoleix una fita important (cosa que fa temps que no passa) o guanya un derbi sembla com si es respirés un ambient diferent, un pel més agradable, com si es veiessin més somriures.

Potser és només una apreciació meva, però de totes maneres és cert que el futbol, malgrat la importància que estan agafant altres esports, segueix essent el rei i que la vida de molta gent gira al seu voltant.

Les ciutats, sense anar més lluny, sovint són recordades pels seus equips o pels seus estadis i quan un club és notícia, tot el que l’envolta salta a primera plana.

Quan la Unió estava en categories nacionals o lluitant amb els millors a la Copa, es parlava de la ciutat als mitjans i es posava en el mapa més, fins i tot, que l’obra d’en Dalí.

Eren els temps en que semblava que Figueres podia rampinyar a Girona el protagonisme provincial, que creixia i es veia important.

Però ara mateix, Girona i Figueres viuen realitats ben diferents, tant a nivell de ciutat com esportiu que, com deia abans, sovint van de la ma.

Faríem be de donar suport a la nostra Unió Esportiva Figueres i fer el possible perquè surti del malson que ha vingut aquesta temporada.

La darrera vegada que el club havia perdut la categoria va ser en els despatxos, feia molts anys que no es perdia en el terreny de joc i això és un cop dur.

Una junta directiva forta i disposada, si cal, a invertir en el futur del club àdhuc d’un govern municipal implicat, haurien de facilitar que, en les properes temporades, el club es re-col·loqués on l’hi correspon, per entitat, per estadi, per ciutat.

S’ha de tornar a sortir a les notícies, a veure la plaça de l’Ajuntament plena, l’estadi a petar.

I nosaltres, els socis i simpatitzants hem de donar suport a un colors que, al cap i a la fi ens representen ja que els seus èxits son nostres, perquè de retruc, tots hi sortirem guanyant.

En economia, per les visites forasteres, en orgull vilatà, en il·lusió i sobre tot, veient les cares de felicitat, potser inconscients, de la gent que ens envolta.

Ho podríem anomenar: “L’efecte Unió”

 

EL RAMPELL DE SANTA CREU

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Acaben les Fires de Figueres, que aquest any han tornat després de dos anys de restriccions, amb un format una mica diferent.

El calendari ha fet que, a l’hora de escriure aquestes lletres encara no tingui retorn sobre les opinions populars per poder afirmar si aquestes fires inclusives, sostenibles i femeninament reivindicatives, han agradat o no.

El que si puc afirmar és que alguna gent, sobre tot els que aprofiten la foscor les xarxes per fer públiques les seves opinions, abans del fets ja havien matant el projecte.

Suposo que deu haver algun estudi científic fet per alguna universitat americana que digui que els humans tenim la raresa de que ens costa acceptar els canvis amb la mateixa facilitat que ens hi adaptem.

Les Fires i Festes de la Santa Creu han canviat de format moltes vegades en el transcurs dels anys.

El clos d’atraccions s’ha instal·lat en indrets tant diferents com la plaça de l’Escorxador, la del Sol, el passeig Nou o la plaça Catalunya fins arribar on és ara.

Les “Barraques”, que abans ni existien o que en tot cas es podien assimilar al “Certament”, el vell “Embalat” que es feia a la plaça del Grà, aquest any també han canviat de nom i d’indret, per anar a uns llocs més accessibles, però també més poblats.

L’altre novetat és la curta durada que es veurà compensada, segons diuen, en un allargament de la celebració de Sant Pere, entenc que amb el clar objectiu d’evitar les pluges que, com és maig, cada dia pot caure un raig i així poder gaudir, teòricament, de millor meteorologia.

A partir dels focs artificials d‘aquest vespre caldrà esperar els “feedback” però, vist el que corre per internet, millor m’esperaré a llegir aquest setmanari i els col·legues que la setmana que ve ompliran aquesta mateixa pagina, per saber si aquest “Rampell”, que és tal com s’han rebatejat les “Barraques”, ha valgut la pena o no.

Per cert que la paraula “Rampell”, segons les engroguides pagines de vella l’Enciclopèdia Catalana que corre per casa, s’hi referix com a un “desig sobtat i passatger de fer alguna cosa”, que be es podria assimilar amb el que estem veient entre els governants municipals dels darrers anys, és a dir, ganes de fer coses, però res acaba de consolidar-se

I anem amb compte, que la segona entrada de la mateixa enciclopèdia defineix la paraula com a “còlic intestinal”.