PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
El que varen inventar Alessandro Volta i Thomas Edison i que va revolucionar la manera de viure, ara ho tenim tant assumit que no parem atenció a tot allò que ha de succeir per poder carregar el mòbil.
La
majoria desconeix que no existeix un lloc on la electricitat estigui
emmagatzemada de forma permanent, les bateries actuals són un mal embolcall, difícil
de reciclar.
La
corrent generada en cada moment s’ha de gastar immediatament, d’aquí les diferències
de preu, segons els dies i els trams horaris.
La
demanda actual fa que calguin cada cop més fonts d’energia i més properes, per
evitar les maleïdes línies d’alta tensió que la transporten.
Històricament,
el carbó, de producció limitada, difícil extracció i altament contaminant, en
va ser el fabricant. Després es varen construir els pantans – de les poques
coses bones de la dictadura – i amb la seva força hidràulica ha estat, durant dècades,
la font més neta, però cara i limitada als caudals d’aigua.
El
progrés ens va dur l’energia nuclear, la més eficient i constant, però que comporta
uns perills que ja han tastat a llocs com Ucraïna o Japó.
La
font d’energia ideal seria aquella que no s’esgotés, que no tingués gaire cost
de producció, que no contaminés i que funcionés, localment, a tota hora.
Sembla
que encara no s’ha trobat la que compleixi amb tots els requisits, però
certament l’eòlica i la solar són, ara com ara, les que més s’hi acosten.
Darrerament,
investigadors de tot el món hi aposten fermament però es troben amb els
problemes de sempre.
Primer
els governants, sobre tot els d’aquí, que pensen que les elèctriques perdrien ingressos
i conseqüentment els fallaria “l’endoll” en aquell consell d’administració que
els asseguri la jubilació.
Les
dades diuen que hi ha països nòrdics que generen més energia solar que España,
amb gairebé la meitat d’hores de sol i a l’Alt Empordà, palau del vent, amb
prou eines extraiem energia eòlica.
La manca
d’un pla directori consensuat fa que els projectes topin amb moviments contraris,
com esta passant ara a Roses i abans, a altres llocs.
Volem
potenciar la mobilitat elèctrica per netejar la contaminació, però posem en
perill el medi ambient per generar corrent. Un cercle que cal obrir.
S’ha
de cercar l’equilibri que impedeixi el desordre natural i que faciliti -fins i tot
als que hi estan en contra- que se’ls hi faci la llum quan premin l’interruptor.
La
natura ens ho posa a l’abast però som nosaltres els que ho hem de saber
gestionar, amb criteri i sense fanatismes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada