HOMENATGE UNIONISTA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ja ho diu una dita castellana que “De bien nacidos es ser agradecidos” i és que tant a nivell personal como professional, tots tenim persones, entitats o famílies a qui mostrar agraïment o reconeixement.

A nivell popular, més enllà de carrers, monuments o places, és en el terreny esportiu on es fan més notoris aquests homenatges, per la repercussió de les gestes aconseguides.

En altres països retiren dorsals o samarretes, aquí bategen indrets

I no parlo dels estadis, que sovint porten el nom del president del moment, sinó dels que han donat nom a tornejos o instal·lacions, per clamor popular.

Com l’estadi Johan Cruyff i el camp d’entrenament Tito Vilanona del FC. Barcelona o el Pavelló Joel González de Vilafant

L’estàtua de Kubala als accessos del Camp Nou, la porta 21 de Dani Jarque al Estadi del RCD Espanyol o el trofeu Antonio Puerta del Sevilla FC.

A Figueres també tenim alguns casos, com l’estadi Albert Gurt, o el pavellons Roser Llop i Rafel Mora.

Però a nivell futbolístic pocs homenatges podem trobar a la nostra ciutat.

La trajectòria de la Unió Esportiva Figueres, durant 102 anys, ha estat plena de persones que, tot i que encara segueixin vives –i per molts anys- ben podrien batejar portes, espais, vestidors, sales o trofeus.

No cal ser mitòmans, només agraïts.

Amb el risc d’oblidar noms imprescindibles, ara mateix em venen al cap futbolistes que varen dur el nom del club fins a la elit, com l’Antoni Carbonell, en Pere Vilarrodà o Damià Abella.

Jugadors molt estimats com en Buscató o en Pep Pagès, els que ens varen fer gaudir en els anys de glòria, com Echegoyen, Martínez o Gratacós amb en Pitu Duran al davant de tots.

Nissagues familiars com els Coto, directius esplèndids com Emili Bach o Carles Lloveras, empleats com en Met o Falcó, els que varen ressuscitar el club, amb José Antonio Revilla al capdavant, els que han dedicat la seva vida al futbol base com en Josep Buixò o afeccionats com en Paco Ullastre o en Jep Coma.

I fora de justícia afegir el recentment traspassat Sergi Murga, capità blanc i blau durant anys.

Si afegim els que m’he deixat, segur que podem fer una bona llista de candidats a ser símbol i exemple de les noves generacions blanc-i-blaves.