PAS A PAS

 PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDA"

Si alguna cosa bona en podem treure d’aquesta situació, és que durant el confinament local de cap de setmana del mes de novembre i el primer de desembre, la meteorologia  ens ha respectat.

Majoritàriament, hem tingut matins de dissabte i diumenge amb més sol que núvols, amb més calma que vent, amb més sequera que pluja.

Temps agradable per sortir a esbargir l’esperit més enllà dels murs de casa.

Un cop despatxades les feines de bricolatge, cuina i ordre domèstic, una estona per prendre l’aire i fer-nos sentir aquella llibertat que les normes semblen haver-nos tret.

I així les coses, sortir a estirar les cames, a nodrir-nos de vitamina C i moure les cames, es converteix en un exercici de supervivència davant les males notícies sanitàries.

Diuen que Vilafant és la ciutat dormitori de Figueres. Potser sí, que molts dels nouvinguts hi hem anat per trobar la calma que la ciutat no ens podia oferir, sense saber-ne res del municipi, de la seva història ni del seu entorn.

Els “xaves” empordanesos, els “quemacos” de prop.

I en dies com aquests ens en adonem de la sort de compartir un territori tan extens i ple d’indrets magnífics.

Sabates esportives, mitjons gruixuts, roba còmoda, aigua i mòbil, passes a ritme, esquivar pedres i seguir el camí cap a llocs que ens són desconeguts ja que el dia a dia, atrafegat i distant, ens els ha mantingut amagats.

Alzines centenàries, el riu Manol, Palol Sabaldòria amb el seu llegat patrimonial, la bòbila d’en Solé, la gorga Blava, la d’en Baqué i aquella on solia anar la meva mare i tants figuerencs de postguerra, Can Puig Massanet, la Torre Solé, el nucli antic, el camp de Polo, els masos. Aire pur, camps conreats, hortes i oliveres arrenglerades.

El passeig de cap de setmana es va fent popular, cada cop més gent als camins, autòctons i forasters amb el salconduit de l’excusa de fer esport.

Creuaments solidaris amb el gest de pujar la mascareta per respecte, el “bon dia” amable, la cara de satisfacció.

Una sensació agradable enmig de l’enuig diari, una vàlvula d’escapament dels problemes, un pas endavant.

I pas a pas, el camí de la pandèmia es va fent ample.