LES VÍCTIMES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Aquesta epidèmia s’està cobrant una macabra factura en forma de patiment que és impossible posar al dia perquè hora que passa, malalt que empeny.

La situació és tan estressant que ens arriba a afectar la percepció de la realitat fins el punt de que, veient les dades del descens de traspassats se’ns omple d’esperit d’alegria, sentiment que no és compartit pels familiars dels que, encara avui, moren per aquest motiu.

També ens consolem predicant que aquest virus ha estat, de moment, menys mortal que altres malalties infeccioses o que el percentatge de morts a l’Alt Empordà fa cent anys per la mal anomenada “grip espanyola”, va ser més alt.

La realitat és que qualsevol fet que s’emporti per davant una sola vida humana ja és una tragèdia per si mateix.

I encara pitjor si, com ha passat, afecta majoritàriament col·lectius més dèbils, com els avis i els malalts que, a més a més, han tingut un comiat solitari i trist.

Però també cal dir que hi ha més les víctimes que les que recompten les necrològiques.

En temps preterits, amb comerç local i sense la globalització actual el mal es va concentrar en les persones.

Avui, un percentatge molt alt del petit comerç difícilment tornarà a obrir portes.

En la gestió d’aquesta crisi s’ha donat una situació que, vista des de fora, sembla força incongruent, ja que per un costat s’ha fet tancar les botigues no indispensables al públic, fet que pot semblar coherent degut a la proximitat física de les persones amb sabut risc de contagi, però per un altre s’ha deixat operar el transport amb productes no essencials, com poden ser les compres compulsives per internet de tota mena de productes.

D’aquesta manera el botiguer ha vist, davant dels seus nassos, com el veí adquiria els productes que ell tenia als prestatges de la botiga tancada i, a canvi, se l’exigia seguir pagant les seves quotes, préstecs o lloguers.

Botigues modestes que els costarà reprendre després d’aquest sotrac i encara més si nosaltres mateixos els hi fem el salt.

Ja fa temps que tenim el comerç local ferit de mort, amb la amenaça del “e-commerce” i les grans cadenes.

Ara ja podem parlar d’una víctima més de la pandèmia, però no per contagi, sinó per homicidi.