CORONA-FESTES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ" 

A hores d’ara ja no hi ha cap dubte de que aquesta pandèmia ens ha canviat la vida i possiblement de forma definitiva.

Començant per la percepció del mot “virus” que fins ara associàvem a quelcom abstracte i diminut, sense cara ni ulls, que s’encomanava provocant-nos uns dies de llit i una febrada.

Records d’infància, de xarop amb mal gust, del practicant de torn amb agulles afilades i de carantoines de la mama, altament curatives.

Ara, la por ens fa veure un bitxo de metre i mig, vermellós, amb antenes, mala cara i que porta associada la mort, el desastre econòmic, el patiment, la solitud i la presó del confinament.

Que fins i tot és capaç de fer suspendre actes, espectables, esdeveniments esportius d’alt nivell i festes populars, com no havia passat des de les sagnants guerres del segle passat.

Hem passat una Setmana Santa atípica, sense palmes ni benediccions, amb mones a distancia, sense passions, ni càntics.

A Figueres s’han aturat les Fires de Santa Creu, com ha passat en altres localitats amb les seves festes i el debat és si s’han de re ubicar en el calendari o saltar un any, a veure-les venir.

Crec que s’ha de diferenciar un retràs puntual per mal temps o un esdeveniment esportiu, d’una festa altament arrelada a una data del calendari.

No es pot fer el Nadal a l’estiu, ni Carnaval al Novembre, ni Tot Sants al febrer.

Com tampoc Sant Jordi el 23 de juliol.

Les festes s’han de celebrar quan toca i si ara no es pot, és millor deixar-ho córrer i anotar a la història que aquest diminut monstre ens la va fotre enlaire.

Un fet per a l’hemeroteca, que serveixi de respecte pels que s’ha endut per endavant i de memòria a les següents generacions perquè entenguin que la línia entre el goig i el patiment és altament fina.

Però el debat seguirà obert, perquè entenc que s’han de sospesar la feina dels firaires, els sous, els impostos i els pressupostos a cobrir.

Res sentimental, ni religiós, tot gira vora la matemàtica dels interessos.

Fer-les fora de dates seria com amagar el cap a la sorra, com tancar els ulls davant la realitat, com voler oblidar massa ràpid.

Que per molt que volguéssim fer com si res, la processó aniria per dins.