PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
No cal
ser creient per admirar les esglésies, per la seva concentració d’història, art
i arquitectura, per l’atmosfera i el misteri que impregnen les seves gruixudes
parets.
Soms
molts els que, malgrat no anar a missa, no perdem la oportunitat de visitar-les
en cada viatge o desplaçament, amb tot el respecte que es mereixen, per admirar
la seva bellesa, sovint la senzillesa, gaudir de les olors, la llum, la pau i
el so que emana del seu silenci.
Un so
que, en ocasions, s’adorna amb les notes musicals que emanen dels orgues que hi
ha a les catedrals i esglésies de certa envergadura.
Fa
unes setmanes es va presentar a Figueres el primer disc gravat amb l’orgue de
l’església de Sant Pere i en la presentació, varen actuar grups corals i
escoles de música empordaneses. Una bona iniciativa, que forma part dels actes
del seu mil·lenari i que s’estan portant a terme aquest any.
De
tota manera, penso que no hauria de ser una activitat puntual i que els concerts
haurien de tenir una programació i una continuïtat.
El Catolicisme
fa temps que necessita canvis, ha d’obrir-se a la gent, captar el públic jove i
poder fer arribar el seu missatge, el més lluny possible
La música
ens acompanya cada dia, ens envolta i ens fa aflorar els sentiments, ens
enamora, ens uneix i ens fa millor
persones.
No hi
ha millor canal de transmissió per arribar a tothom, omplir els bancs i, de
passada, que la gent conegui la obra que allà s’hi porta a terme.
Per
això calen concerts de qualsevol tipus de música que es pugui reproduir amb
l’orgue o fins i tot amb altres instruments, tot i que no sigui estrictament
religiosa.
Ara, segur
que sortirà qui dirà que el lloc sagrat no esta pensat per l’espectacle pagà i
d’altres que la música ja és una religió per si mateixa.
Però,
segur que molts recordaran amb bon grat quan, fa dècades, a la desapareguda
Sagrada Família de la plaça de l’Escorxador de Figueres, mossens joves, untats de
la modernitat de l’obertura democràtica, feien missa cantada, adaptant el text
del nou Testament a les guitarres acústiques i uns cors sense sotanes.
En el
cançoner de pop-rock, folk, música tradicional, lleugera o regional, hi ha suficients
temes, amb lletres plenes de respecte, que haurien de poder sonar davant l’àbsida,
i amplificar-se entre els murs mil·lenaris.
I no
és espectacle, és art, és vida, és sentiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada