EL QUE HEM APRÈS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

No penséssim pas que aquest confinament s’ha inventat ara, altres malalties infecciones sorgiren fa segles i ja es recloïa la població dins de les muralles, amb la diferència que llavors poca cosa els canviava en el seus quefers, més allà de les lògiques penúries per la malaltia.

Ara però, l’estada a casa sense haver-ho previst i l’excepcionalitat de la situació ens ha vingut de nou i, malgrat els morts i els malalts, potser ens ha servit per extreure aspectes positius, fer-nos reflexionar i mostrar el millor i el pitjor de cadascú.

Hem après a ser una mica solidaris, majoritàriament hem entès que calia sacrificar algunes coses per un bé comú.

Ens han emocionats els sanitaris, per la seva implicació, algunes colles de joves per la seva solidaritat i els funcionaris públics per la seva professionalitat.

Hem vist com d’egoistes podem ser, en buidar supermercats, col·lapsar ambulatoris,  desplaçar-nos quan no tocava o divulgar rumors sense solta ni volta.

S’ha tornat a fer palesa la manca de nivell de molts polítics, tot i que crec que tots som conscients de que la situació no és fàcil i que no hi ha gaire experiència prèvia, però, en qualsevol cas, el sentit comú ha tornat a fer-se fonedís.

Ara també entenem, tot i que no es del tot comparable, les històries dels avis en anys de mancança de llibertat i comprenem millor la situació de tots aquells que fugen de la fam i de la misèria per cercar una vida millor.

Hem constatat com de febles soms, que fina és la línea que separa el benestar i el caos, la salut i la mort.

Ens ha mostrat la avarícia dels especuladors, dels traficants de borsa, dels que mouen els cèntims sense escrúpols, els que fan que la economia sigui només un percentatge.

Hem après a racionar i a no malbaratar, a valorar allò que tenim i, analitzant els prestatges dels supermercats, sembla que alguns han descobert la importància de la neteja i la higiene.

Hores en família, rescatant jocs vells, n’hem descobert de nous, hem parlat, llegit, estimat, hem après a fer video-trucades i hem valorat que el sol sortís cada dia.

Ens han mancat els petons, les encaixades, les abraçades, la proximitat i una companyia que mai havíem agraït prou.

Ha hagut de venir un virus a dir-nos que potser no estàvem fent les coses tant bé com ens pensàvem i que es pot ser feliç amb més temps, més amor i menys de tota la resta.