PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Matí
gris a la costa baix empordanesa, on el Ter mor engolit per una mar que avui es
mostra especialment ferotge.
La
tranquil·litat amara la melangia i les onades, que trenquen allà on la terra
s’endinsa, ballen amb anades i vingudes, al ritme del seu propi balanceig, com un
vell metrònom de pèndul.
Tardor
rima amb tristor, a cap hora es fosc, la nit ens empaita aviat i els dies que
el sol fa el mandra rere els núvols, ens guanya l’enyorança dels records i ens
fa petits en la immensitat de la vida i la natura.
I
entens que aquell verd llit de fulles, aquell tronc clavat a la sorra, aquelles
cloves de petxines i aquella mar et sobreviuran, com ho han fet als teus avantpassats.
I et
venen al cap els que ja no hi són i que no poden compartir amb tu la blavor del
mar ni el gris fosc d’un cel amenaçador.
Primer
els més recents, però poc a poc, tal com el vent et ruixa la cara i et porta el
gust de la sal, la llista es va fent gran i fas balanç de quantes ànimes viuen
als teus records i quants cossos ja no pots abraçar.
Passen
per la memòria els avis, els pares, els amics que ja no hi són, els parents traspassats,
coneguts, lectors amables, gent famosa que un dia ens varen fer la vida millor
i fins i tot, gent anònima.
Fa
poques setmanes, semblava que teníem la obligació de homenatjar als nostres morts
i d’aquí poques més, pels àpats de Nadal, ens mancarà la seva presència a
taula.
Però
els sentiments són capriciosos i just ara, quan ningú ens ho demana, és quan el
cor s’omple espontàniament de la tristor que aflora a la tardor i que la vida esverada
ens amaga, tot portant-nos al costat de qui trobem a faltar.
I
mirant al teu voltant, veus els essers estimats i saps que la vida passarà
irremediablement i no ens deixarà cap més glòria que la memòria d’aquells que,
un dia semblant al d’avui, ens recordin amb els ulls humits, davant un paisatge
bucòlic, desitjant compartir-lo amb nosaltres.
I ho
faran, tot i que no siguin a la tardor, ni bufi el vent o llueixi el sol,
perquè els bons records dels nostres absents els portem sempre dins del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada